Dijous, 29 de gener de 2009 05:00 h

Castellers, noves tendències

Que boniques que són les jornades castelleres! Observar com la gent fa pinya, com s’alcen els terços, com l’acotxador s’ajup i deixa pas a l’anxaneta que, mentre tothom apreta ben fort les dents i manté l’equilibri, aixeca la mà tot coronant el castell i donant-lo per carregat.

Però clar, com bé sabem, aquesta tradició no és fruit de que quatre amics s’uneixen per passar-ho bé. No! És fruit de l’esforç i dedicació, d’hores i hores de fina i assaig de les colles. Només la feina ben feta fa que després es puguin realitzar castells ben fets.

El caliu humà que es crea en una colla castellera fa que any darrera any els joves s’hi apuntin i mantinguin una tradició tan nostre, tan especial i tan admirada a ulls d’estrangers.

El problema és quan justament aquests, els estrangers, volen provar de fer castells a la catalana. Clar... es vol fer ràpid i corrents. Però què s’han pensat? Que es poden fer castells sense pràctica ni preparació? Sinó mireu aquests italians... O què us pensàveu? Que era fàcil? Sense les drogues i l’alcohol haguéssiu fet igualment el ridícul. El vídeo posa els pèls de punta.