Les esquelles 'pijes'
Quan el món rural ha de renunciar a les seves essències per tal de satisfer la comoditat dels turistes de ciutat és que alguna cosa no s'està fent bé al país. Aquests dies hem conegut el cas d'un ramader de Llanars, al Ripollès, a qui diversos propietaris de segones residències s'havien queixat perquè el 'soroll' de les esquelles de les eugues no els deixaven descansar. El de Llanars no és el primer cas de ramaders a qui els turistes pixapins denuncien perquè el constant repicar de les esquelles de vaques i d'altres animals els trenca el son.Per tal d'evitar que les queixes dels de ciutat vagin a més, l'eugasser en qüestió ha precintat amb cinta aïllant les esquelles per tal que no repiquin, tot i assegurar que li fa ràbia que la "gent de Barcelona" amb segones residències no s'adaptin al camp, i hagi de ser el camp qui s'adapti per tal de satisfer les comoditats dels de ciutat. El cas de Llanars és un exemple clarificador del 'mobbing rural' que es pateix a molts indrets de Girona. Així al ramader en qüestió també se li han queixat d'un dipòsit d'aigua que, segons els pixapins, provoca 'impacte visual' en el paisatge.
La situació, que fa uns anys només hagués pogut interpretar-se com una innocentada, indica fins a quin grau la dictadura del políticament correcte i la paranoia pel legislar-ho tot està arribant a tots els indrets del Principat. A continuació us deixem un gag del programa 'Herois quotidians' de TV3 que, a través de la seva habitual ironia sagnant, se'n riu del turisme a la muntanya plantejant el cas exactament contrari: el turisme urbà.