Dilluns, 26 de gener de 2009 05:00 h

Garzón l'ultradretà

Aquest divendres us informàvem de l'enèsim atac a una seu d'Esquerra Republicana al País Valencià (ERPV) de la mà d'un dels diversos grupuscles de l'extrema dreta valencians. Les destrosses, provocades per un artefacte incendiari, són nombroses, i més enllà de la denúncia inicial, sembla que l'agressió anirà a parar al calaix on van a parar sempre les agressions ultradretanes, aquell calaix amb les denúncies que no s'investiguen i que permeten als ultres espanyolistes actuar amb la mateixa violència que impunitat.

En aquest sentit, són especialment clares i acusadores les paraules de Jordi Vayà, denunciant una vegada més que ‘el ministeri de l'Interior continua sense aclarir ni investigar aquestes agressions, que fa més de trenta anys que es produeixen contra seus i organitzacions d'esquerres i democràtiques’. 30 anys de violència ultradretana i blavera, trenta anys de bombes i assassinats que no han estat perseguits com pertocaria, o almenys no amb la mateixa vehemència que Garzón persegueix l'esquerra abertzale al País Basc.

Senyor Garzón, on són les causes obertes contra les agressions violentes als partits democràtics establerts al País Valencià? On són les persecucions o les il·legalitzacions dels partits ultradretans que les fomenten? On són les investigacions, on són els autos i els registres policials, on són les detencions? És que hi ha diferents classes de terrorisme? És que només es persegueix el terrorisme contra la nació espanyola, però no contra la nació catalana? Aclarim-nos amb aquesta doble vara de mesurar.