Un fantasma recorre els Monegres
El macroprojecte 'Gran Scala', també conegut com 'Las Vegas dels Monegres', que preveu construir 32 casinos, 70 hotels i 5 parcs temàtics a través d'una inversió estratosfèrica de 17.000 MEUR, continua la seva gestació tot i el misteri i les sospites que envolten els suposats inversors.De moment l'empresa que tira endavant el projecte, International Leisure Development (ILD), ja compta amb 3.000 hectàrees a Ontinyena (Baix Cinca) per tal de començar a construir el complexe, i el Govern d'Aragó, que s'ha abocat incondicionalment a donar-los suport, ja ha fet una llei a mida que permetrà concentrar aquesta enorme quantitat de casinos en un municipi sense cap problema administratiu, ja que la llei actual només permet un casino per provincia. El polèmic text de la 'Llei sobre centres d'oci d'alta capacitat' ha estat votat per PSOE, Par i PP, i permetrà construir fins 32 casinos en un sol municipi.
Tal com informa El País, de moment la major part de la despesa i els moviments legals els ha fet el Govern aragonès, mentre que ILD només s'ha gastat 120.000 euros en el megaprojecte, diners destinats a elaborar estudis a l'espera d'aconseguir els permisos pertinents. Diverses ONGs i associacions del territori s'hi han oposat frontalment, i més després de conèixer que alguns dels socis inversors són anònims i podrien tenir diners a paraisos fiscals. Molts analistes sospiten que la crisi econòmica podria fer que la promotora es fes enrere i això suposaria deixar el Govern aragonès totalment en evidència.
L'altra gran problemàtica de 'Gran Scala' va relacionada amb aquesta Llei de centres d'oci d'alta capacitat, ja que més enllà de permetre que els casinos creixin com bolets, també permetria al consorci que gestioni el complexe d'administrar i legislar sobre el terreny amb independència dels ajuntaments als que pertany el territori. Segons els juristes, aquesta llei feta a mida treu competències al municipi, de manera que 'Gran Scala' passaria a ser una ciutat privada, sense alcalde ni regidors, amb les seves pròpies normes urbanístiques i les seves pròpies lleis.