Divendres, 29 de gener de 2010 05:00 h

Montilla, contra els drets històrics

El terme 'nació', els drets històrics i els símbols nacionals són els tres ferros roents que encallen la publicació definitiva de la sentència contrària a l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol. Així ho asseguren constantment El País i La Vanguardia en les successives filtracions que van publicant. Just després de cada filtració, els partits catalans reaccionen indignats dient que l'Estatut votat pels catalans és intocable.

Però, íntimament, el primer secretari del PSC i actual president de la Generalitat, José Montilla, no sembla que opini ben bé així. Com a mínim, sobre els drets històrics. Un breu repàs a l'hemeroteca ho demostra.

En l'article Constitución y derechos históricos, publicat a La Vanguardia el 2005 durant la seva etapa com a ministre d'Indústria espanyol, va carregar sense miraments contra aquest aspecte clau de l'Estatut: 'En un Estat de dret no existeix més legitimitat política que la derivada de la sobirania dels ciutadans que, mitjançant el poder constituent, es doten d'una llei de lleis (...). És a dir, la legitimitat democràtica no es funda en la història, sinó en la sobirania popular, de la qual emana tot el poder.'

Després de justificar que els drets històrics de què gaudeixen Navarra i País Basc són vàlids perquè ho diu la Constitució espanyola ('No fa mai mal recordar que els únics drets històrics susceptibles d'empara i respecte són els que existien en el moment mateix de l'entrada en vigor de la Constitució'), afirmava: 'Els drets històrics no legitimen ni poden legitimar l'adquisició de títols competencials al marge i amb un fonament diferent al que contempla la Constitució'.

'Invocar els drets històrics per a ampliar o blindar competències, lluny d'enfortir l'autogovern de Catalunya, el debilita, i lluny de demostrar ambició, denota incompetència i falta de rigor', escrivia el 2005 sense cap remordiment.

I finalitzava la seva diatriba amb un contundent: 'El drets històrics sí que poden, en canvi, invocar-se per a afirmar que la voluntat d'autogovern de Catalunya ve de lluny i per a aconseguir la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de Dret Civil propi. Pretendre utilitzar-los amb una altra finalitat no és sinó desvirtuar greument la Constitució i, per tant, perjudicar la millora de l'autogovern de Catalunya. Els socialistes catalans no cometrem aquesta temeritat ni permetrem que d'altres pretenguin cometre-la en nom de tots.'