El PSC ja busca líder
Les sorprenents declaracions del conseller d'Educació Ernest Maragall donant per mort el tripartit i el suport implícit que ha rebut aquest dijous per part d'Antoni Castells suposen, de facto, el tret de sortida al debat successori dins el PSC. De res han servit els desmentits ni els intents, a la desesperada, per apagar el foc i recobrar la cohesió interna. Fins les eleccions de la tardor, ningú posarà en dubte José Montilla, però un cop l'exalcalde de Cornellà s'estavelli definitivament, la batalla pel lideratge del partit en l'era 'post-Montilla' es planteja acarnissada.Tothom al carrer Nicaragua dóna per mort el tripartit, i no cal ser un geni de les matemàtiques per pronosticar que PSC, ICV i ERC no sumaran després de les eleccions de la tardor. Amb les seves declaracions, Ernest Maragall s'ha volgut postular com el primer socialista en anunciar la mort del tripartit, i aquesta advertència d'ara podria, en el futur, donar punts al front catalanista del partit de cara succeir Montilla, fent valer un profètic 'nosaltres ja vam avisar-vos'. Entre els candidats d'aquesta ala nacional -i maragallista- del PSC cal col·locar-hi els mateixos Ernest Maragall i Antoni Castells i afegir-hi la consellera de Justícia, Montserrat Tura.
A l'altra front de la batalla hi hauria l'històric aparell del Baix Llobregat, que després d'anys de controlar Nicaragua i primar les polítiques proespanyoles davant les catalanes, veuen com Zapatero els ha deixat literalment en pilotes (Estatut retallat i pendent de sentència, finançament sota mínims pactat in extremis, LOAPAs de tot tipus setmana rere setmana). Davant l'anunciada fi del montillisme, Zaragoza, Corbacho i companyia repescarien la soldat Carme Chacón com a candidata de continuïtat, intentant aprofitar el suposat atractiu que una candidata dona i jove podria tenir entre l'electorat.
Sigui com sigui, ningú al carrer Nicaragua treballa pensant en guanyar les eleccions de la tardor, que bona part del PSC ja dóna per perdudes. La veritable batalla dins el socialisme és una mica més enllà, on l'ala més catalana i partidària de la independència del PSC a Madrid lluita per recuperar el lideratge del partit, perdut quan Zapatero va forçar Pasqual Maragall a abdicar.