Dilluns, 1 de febrer de 2010 05:00 h

L'exemple de Reagrupament

La crisi oberta aquest cap de setmana al si de Reagrupament, amb l'ànima de l'entitat, Joan Carretero, abandonant la junta directiva amb 12 persones més ha sacsejat l'univers reagrupat, i ha demostrat novament que aquesta voluntat de 'regenerar la democràcia catalana' primer se l'haurien d'aplicar a la pròpia associació.

Ningú discuteix les bones intencions de Reagrupament Independentista, però episodis com aquest denoten que la suposada voluntat de sumar i deixar enrere les desavinences per aconseguir una alternativa unitària a l'independentisme polític tradicional no té la seva correlació dins el partit, on interpretacions diferents d'una ponència política redactada fa només uns mesos han provocat la primera gran crisi interna. Una crisi que de moment s'ha tancat com ha tancat sempre totes les crisis el moviment independentista: amb escissions i divisions, mai amb unitat.

Per altra banda, el mutisme institucional que ha demostrat Reagrupament les hores posteriors a la marxa del 73% de l'executiva tampoc diu molt d'aquesta suposada 'regeneració' de les pràctiques democràtiques que el partit de Carretero volia impulsar. Pràcticament 24 hores després de la notícia, el web de Reagrupament no recollia encara ni una paraula de la dimissió en massa que ha patit la cúpula, i els militants i associats omplien les notícies i els articles d'opinió amb desenes comentaris demanant algun 'comunicat oficial' i instant l'executiva a informar la militància davant el 'ridícul espantós' d'aquest cap de setmana.

El comunicat oficial ha arribat a quarts de set d'aquest diumenge, però només recollia el parer dels 5 membres que queden a la junta transitòria, de manera que el desconeixement ha continuat en el sí de Reagrupament, i la militància ha respost donant la seva opinió amb més de 200 comentaris en qüestió d'hores. Sigui quin sigui el final d'aquesta crisi, a Reagrupament li queda molta feina per fer en 'regeneració democràtica' i transparència.