Dimarts, 13 de gener de 2009 05:00 h

L'honor dels funcionaris

Expressions com ‘fa anys que no foteu ni brot’, ‘la imatge que els ciutadans tenen d'una funcionària és la d'una senyora asseguda darrere d'una taula, tocant-se la figa tot el matí’, ‘sou una de les més pesades càrregues que té la societat actual’, ‘gasteu més que una nena fatxenda en roba de marca’ o ‘paguem el vostre car festí amb els nostres impostos i tot són males mirades i mal llet’ dirigits contra els funcionaris públics no atenten contra l'honor del col·lectiu.

Així ho estableix una sentència recollida pel digital El Economista del Tribunal Suprem, de 27 de novembre de 2008, que fonamenta la seva fallada que al col·lectiu de funcionaris els manca personalitat jurídica i de drets, com és el de la protecció a l'honor. El ponent, el magistrat Salas Carceller, estima que únicament quan la referència al col·lectiu implica, de manera directa i autònoma, un atemptat a l'honor individual de qui l’integra, es pot admetre que un integrant d'aquest col·lectiu reclami per a si la protecció.

Així doncs, considera que la lectura de l'article ‘Als funcionaris’, signat pel director del Diari de València, Jesús Sánchez Carrasco, al setembre de 2000, no permet concloure que tal ‘transcendència’ s'hagi produït en el cas. Assenyala també la sentència, que és cert que s'inclouen expressions desafortunades en relació amb el col·lectiu de funcionaris, tal com reconeixia el propi autor en el seu segon article denunciat (publicat uns dies després), ‘però també ho és que el seu contingut no ha de despertar en l'eventual lector sentiments negatius en quant a l'actuació de tots els funcionaris doncs lògicament, i fins i tot des de les pròpies afirmacions del seu autor, es comprèn que no ha d'entendre's inclosa la totalitat d'un conjunt de persones tan ampli com el qual s'integra en la funció pública’ afirmava.

Per això, el text jurídic conclou, que no pot sostenir-se que, en ocasió de tal publicació, s'hagi produït una intromissió il·legítima en el dret a l'honor individual del demandant del que hagi resultat una lesió en la seva dignitat personal, segons establix l'article 7.7 de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de Protecció del dret a l'Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge) i, per tal raó, desestima el motiu.