Divendres, 17 de juliol de 2009 05:00 h

NO-DO: Esquerrafòbia

NO-DO: Noticiari d'Ofenses.

No saben com defensar-se, els seus arguments no s'aguanten per a enlloc! Avui volem fer referència en aquest espai a l’editorial del diari El Mundo perquè n’hi ha per llogar-hi cadires. Es titula: Catalanofobia, no, Montillafobia y Esquerrafobia, sí.

El text defensa que les postures antifinançament provinents d’un discurs espanyolista, centralista, i, sovint, propi d’altres temps no va en contra dels catalans i de Catalunya, no pas! És innegable que hi ha hagut una onada d’anticatalanisme després que el nou finançament hagi estat pactat i desencallat per Esquerra fins a obtenir els objectius que els republicans van fixar.

Tan és així que, primer de tot, tenen la necessitat de justificar-se (un fet que ja ens diu molt) i, en segon, cauen en la demagògia barata: els seus arguments són totalment contradictoris. Llegiu el següent fragment:

‘(...) quienes están recurriendo a ‘la catalanofobia’ cometen un grave error de concepto. Nadie tiene nada contra Cataluña ni contra los catalanes. Lo que sí hay es una clara y creciente «animadversión», por decirlo en palabras de Castells, contra una clase dirigente catalana, que gobierna de forma sectaria, persigue privilegios y busca la confrontación con el resto de España.’

Si tenen animadversió contra la classe dirigent catalana, cal recordar que aquesta ha estat escollida de forma sobirana pel poble català, ergo tenen catalanofòbia. Per entendre’ns, a ells no els molesten els catalans que voten al PP, i ara...! Aquells, en canvi, que voten al PSC sí i per descomptat aquells que voten als radicals d’Esquerra i als comunistes d’ICV no els poden ni veure. Aamb CiU segurament trobarien molts motius per tenir-hi també algun tipus de fòbia.

Ja és trist que un diari que es descriu com a generalista tituli a la seva editorial que té ‘Montillafòbia i Esquerrafobia. Tots sabem que una fòbia és una por intensa i específica a objectes i situacions concretes. Quan la persona s'enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata. La persona tendeix a evitar la situació fòbica, encara que reconeix que la por és excessiva o irracional.

Doncs això, com més lluny millor!