Divendres, 17 de juliol de 2009 05:00 h

La solució d'UPyD

El partit nacionalista espanyol més en forma del moment, UPyD, continua la seva tasca de desgast al PP i PSOE atiant a l'odi cap als nacionalismes 'perifèrics'. Com ja passava amb els quasi-extingits Ciutadans, el partit de Rosa Díez renega del concepte de nacionalisme, però la seva concepció de l'Estat és espanyolista, centralista i jacobina, fent seu allò de 'España es una y no cincuenta y una'. Així, el programa polític d'UPyD es basa en la voluntat de reforçar les estructures del Govern espanyol contra la 'disbauxa' de la descentralització administrativa, el pluralisme i els autogoverns.

L'últim invent del partit de Rosa Díez és defensar el federalisme com a arma contra els nacionalismes. En la ponència del 1r Congrés de la formació, UPyD insisteix en adoptar un model federal cooperatiu, emmirallat en Alemania. Al contrari del que defensen els federalistes del PSOE, per UPyD el federalisme serviria per enfortir l'Estat espanyol i reduir la força de les autonomies.

Segons els experts de Rosa Díez, sota un sistema federal dur els territoris amb més PIB aboquen molts més diners dels que ara cedeix Catalunya a ajudar a desenvolupar els territoris més desafavorits. Enmirallant-se en Alemania, els d'UPyD defensen que, després de la unificació, els lands de l'Oest van haver de suportar unes càrregues molt més fortes per la solidaritat territorial que les que suporta Catalunya amb l'espoli fiscal. Aquests diners van ajudar a desenvolupar els lands de l'Est, que venien d'una economia socialista. En les seves paraules, les aportacions per desenvolupar els lands més desafavorits 'dejan en pañales las contribuciones de Cataluña o Madrid al desarrollo de Extremadura o Andalucía'.

El que no recull UPyD és que, dos anys després de l'arribada de les primeres ajudes, els territoris menys desenvolupats de l'Alemanya de l'Est van començar a registrar creixements històrics del 7% anual, i 20 anys després d'aquestes dures polítiques d'ajustament el land que més creix de tot el territori alemany és Saxònia, un dels lands provinents de la RDA.

A l'Estat espanyol, en canvi, després de 30 anys d'espoli fiscal en democràcia i 35 anys de saqueig permanent en dictadura, les regions més pobres continuen sense desenvolupar-se. Ni 65 anys de sagnia constant a Catalunya han servit perquè regions com Extremadura o Andalusia es desenvolupin amb la seriositat i la fermesa dels lands de l'Est d'Alemanya.

Caldria interrogar-se si les deficients taxes de creixement que encara ara registren de les regions espanyoles més afavorides per la solidaritat catalana són degudes a la incompetència dels seus dirigents o senzillament és que s'han acostumat a viure 'assistencialment'. Rebent com reben els milions espoliats a Catalunya -milers de milions anuals que el nou finançament estatal continuarà abocant-los- qualsevol tria les preocupacions del desenvolupar-se i crèixer per si sol.