Sentit comú?
Aquesta setmana la plataforma Sentit Comú ha decidit premiar l'editorial conjunt de la premsa de paper del Principat en defensa de l'Estatut. Si bé és cert que l'editorial conjunt va aconseguir un gran impacte mediàtic i va sorprendre la capacitat de posar d'acord 12 diaris per fer una resposta coordinada, a la pràctica no ha tingut cap mena d'incidència en la desídia amb què avancen -o no- a Madrid en la sentència de l'Estatut.
El gest de la premsa de paper, que va ser aplaudit i seguit a corre-cuita per bona part dels partits polítics i entitats de la societat civil ha quedat en no res. El premi Sentit Comú s'ha lliurat a una iniciativa que representa a la perfecció la manera de fer típicament catalana, allò que en podríem dir 'el seny'. Des d'un altre punt de vista potser una mica més arrauxat, però, no sembla massa assenyat esmerçar esforços i mobilitzar la societat d'aquest país en la defensa d'un Estatut retallat, en fer un posicionament públic davant l'Estat espanyol buscant encara la comprensió i l'acolliment, en voler veure una sentència positiva al text com la solució al conflicte.
Paradoxalment, també hi va haver adhesions des de l'independentisme. Amb perspectiva, si encara ho troben una iniciativa de 'sentit comú' només caldria que reflexionessin sobre el caràcter polític de la plataforma que ha decidit premiar l'editorial conjunt: una 'associació cívica, oberta a la ciutadania, independent i d’àmbit català, que té per finalitat el foment de la participació i la incidència de la ciutadania en l’activitat política' va sorgir al 2007 per fomentar el 'sentit comú' en els polítics i els governants i donar suport a Josep Antoni Duran i Lleida com a candidat de CIU en les eleccions generals de març de 2008'.
Si el concepte de sentit comú que té la gran majoria d'actors polítics i socials del Principat coincideix amb el de Duran i Lleida, potser que ens ho fem mirar.