L'enemic a casa
En política se sol dir que hi ha amics, enemics i companys de partit, fent al·lusió a les guerres fratricides que hi pot haver dins d’una mateixa formació. Aquest diumenge, però, Joan Carretero ha fet la seva aportació a aquesta màxima titllant directament els reagrupats crítics d’enemics.Si Reagrupament s’ha presentat en societat amb les úniques premisses d’independència i regeneració democràtica, sembla que internament la regeneració democràtica no és quelcom que es cotitzi a l’alça. Poca qualitat democràtica transmet un partit –o associació- que veu un mal endèmic en la discrepància i elimina la discussió d’idees entre aquells que se sumen al projecte i comparteixen un mateix objectiu.
Quan encara no fa ni sis mesos de l'assemblea fundacional de RCat ja han dimitit sis de les setze persones que el 3 d'octubre van formar la junta directiva, i tot i haver desbridat el gra de pus al cul o extirpat el càncer de la direcció encara es manté la dialèctica de l'enemic i la merda interna. Si amb Reagrupament Carretero volia evitar que es reproduïssin les pitjors dinàmiques dels partits tradicionals, no comença de la millor manera.