Pròleg
7
( 7 vots )
carregant Us podeu descarregar la novel•la sencera
Avís per a lectors despistats. El llibre que teniu davant dels ulls està profundament relacionat amb els fets que commouen la societat catalana durant els darrers mesos. A tots els que els seguiu amb interès i hi participeu en major o menor mesura, us podrà agradar més o menys, però no us deixarà indiferents. Per contra, per aquells a qui l’esdevenidor present i futur del nostre poble no té cap mena d’importància, la lectura del llibre els resultarà insuportable. Per tant, si l’han aconseguit per Internet, val més que esborrin l’arxiu, i si han comprat una edició impresa, estic segur que el llibreter els tornarà els diners.
Pels que encara seguiu ací, us he de confessar una cosa. Aquest llibre és sobretot el reflex d’un fracàs: el meu fracàs en l’intent de superar, amb la ficció, els fets que s’esdevenen dia a dia a casa nostra. Diuen que la realitat supera la ficció, i això ho he pogut comprovar en persona a cada capítol, i a cada notícia que llegeixo als diaris o que recullo de la Xarxa.
Quan ja em creia molt original ideant la manera perquè els catalans puguin recuperar els diners que ens han manllevat, m’assabento que un teatre d’una petita ciutat ha trobat la forma d’esquivar la brutal pujada de l’IVA del 4% al 21% “regalant” les entrades al teatre a tot aquell que els compri una pastanaga, el preu de la qual recorda perfectament l’antic preu de les entrades, però que només tributa el 4%. Resultat: Realitat 1 – Marc 0.
Vaig començar a escriure a finals del 2011, amb una idea clara de l’argument que finalment he posat sobre el paper, i convençut que tothom el qualificaria com a política-ficció, quan no directament de bogeria. Estava tant poc animat que després d’escriure els dos primers capítols ho vaig deixar córrer durant mig any.
L’estiu de 2012 vaig començar a recuperar la il·lusió, empès en bona part per l’evolució de la situació política, i especialment pel canvi substancial que detectava en tota la gent, la penetració de la idea del “Si no ens volen entendre, ja s’ho faran”, el deixar de mirar enrere i començar a mirar només endavant. Vaig tornar a escriure, i des d’aleshores no he parat de fer-ho fins avui, dia 21 de Setembre de 2012, el dia després de la freda topada Mas-Rajoy a la Moncloa. No només he anat mirant pel retrovisor, veient com els fets reals anaven aixafant a trossos la meva ficció, sinó que gairebé m’han passat al davant. Dono per fetes a la ficció unes eleccions l’anunci de les quals sembla que es produirà la setmana vinent a la realitat.
He intentat construir un relat, que passa d’un inici de trama policial, passant a guerres entre serveis de informació, tot barrejat amb una història d’amor, i accelerant fins al final amb la història d’una certa èpica, de la que estem tant mancats els catalans. I pel mig intento posar en qüestió algun dels tòpics més arrelats en la nostra esquerra catalana.
Sigueu indulgents amb el que no us agradi, i gaudiu de la resta. Segur que les idees sortides de l’empenta i l’esperit creatiu de tot un poble sempre trobaran millors solucions als reptes plantejats que les que pot idear un sol escriptor davant del seu teclat.
5030 lectures
Imprimir
Enviar
Reus
Actualitat