El tercer cercle
1
carregant Era de nit quan van arribar al pis d’en Jofre, al barri de la Rivera. Es trobava en un edifici de recent construcció, que permetia disposar d’aparcament al soterrani del mateix edifici. Gràcies a això van arribar a dalt sense que ningú els veiés ni pogués fixar-se en l’aspecte lamentable que oferia la Zeeba, amb la roba bruta i esquinçada, i l’horror acumulat durant les darreres hores que poc a poc anava aflorant en el seu ànim, i es reflectia en la seva expressió.
- Ara cal que et relaxis, i intentis oblidar en la mesura del possible la mala estona que has passat. Aquí tens el bany, pren una dutxa ben llarga, tanta estona com necessitis, i mentrestant et prepararé una tisana ben carregada. Aquí tens una mica de roba – digué en Jofre, oferint-li una camisa de franel·la a quadres (que segurament era d’ell) i uns pantalons curts (que ben segur no eren d’ell) completat amb un embolcall plàstic que contenia unes calces de paper d’un sol ús – Cal estar preparat per a qualsevol emergència - li digué, somrient, per primer cop, amb una certa timidesa.
La Zeeba va recollir la roba que li oferien i va entrar al bany. Allà es va despullar i després de seure uns minuts a la tassa, es va ficar a la dutxa i va engegar les aixetes a la màxima pressió, començant per l’aigua més aviat tèbia i pujant la temperatura progressivament, fins que va assolir el límit que podia suportar sense cremar-se, aleshores la va reduir parcialment, i va deixar que l’aigua calenta anés relaxant els seus músculs i apaivagant el seu estat d’ànim. Va començar a fer balanç de la seva situació i no en va quedar massa satisfeta. Aparentment, estava millor que una estona abans, quan aquell gamarús estava a punt de rostir-la com un pollastre. Però estava amb una gent que no havia conegut fins feia unes hores, que no sabia en realitat qui eren i quines finalitats perseguien, tot i que se’n començava a fer una lleugera idea. No sabia si havia canviat uns raptors per uns altres, ja que la seva pistola, el mòbil i la placa seguien a la bossa que havia portat en Jofre al pis. I sobretot, no sabia com explicaria haver estat implicada en un afer que havia acabat amb dos morts i una probable trampa explosiva parada contra no sabia qui.
Va decidir acabar amb les cabòries i afrontar les coses tal com vinguessin. Malgrat totes les seves suspicàcies, el cert era que en Jofre li inspirava confiança i seguretat – o potser era una altra cosa – i el que calia era demanar-li una explicació completa del que estava passant.
Va tancar de cop el pas de l’aigua calenta, i va deixar que l’aigua cada cop més freda li fes reaccionar el cos. En acabar, va tancar les aixetes, i es va fregar enèrgicament amb la tovallola neta que havia trobat al costat de la dutxa. Es va vestir amb l’equipament improvisat i va sortir al menjador disposada a afrontar la situació.
La primera cosa que va veure va tirar per terra bona part de les seves idees preconcebudes. En Jofre l’esperava assegut a taula al costat d’una safata que contenia un parell de tisanes fumejants, i una ampolla d’Armagnac mig plena. A la part de la taula que li estava reservada, hi tenia el seu mòbil, la seva placa i documentació, i la pistola, amb els carregadors al costat.
La seva mirada es va creuar amb la d’en Jofre, i aquest li va somriure i manifestà: - Pots seure i prendre això – assenyalant la tisana – t’anirà bé. Tota la resta ja la pots recollir, tant sols m’he permès la llibertat de treure la bala que duies a la recambra i tornar-la al carregador, era una mica perillós, i te’n pots riure si vols, però les armes no em fan cap gràcia. Parlant de llibertat, això vol dir que ets lliure de marxar d’aquí quan vulguis i pots anar a la comissaria i explicar el que vulguis, tant sols t’agrairia que em donessis la oportunitat d’explicar-te el que ha passat i en quin context es troba, i a partir d’aquí tu decidiràs el que fas.
- Bé, hauria de comunicar el que ha passat.....
- Pots fer-ho, efectivament, però hi ha algunes raons per no fer-ho així.
- I quines són?
- Bé, en primer lloc, perquè potser en aquest cas no ens tornaríem a veure, i a mi com a mínim em sabria greu. En segon lloc, perquè tenim la oportunitat de posar al descobert la trama dels CNI en contra del procés democràtic cap a la independència de Catalunya. I en tercer lloc, i resumint, perquè has ficat la pota, no has cobert bé la teva esquena i per això el teu cap ja no et podrà cobrir.....
- Tu has parlat amb el capità Fuster, oi?
- Tan aviat com la Vinyet em va donar la teva tarja, dient que volies parlar amb mi, el vaig trucar, em va explicar el que havíeu parlat i el teu currículum, i el va resumir dient que ets de les poques persones del seu entorn a qui deixaria estar a la seva esquena, o sigui, que et confiaria la seva vida. I això és més que suficient per a mi.
- Potser va sent l’hora que m’expliquis quins tripijocs us porteu entre el meu capità, tu, la Vinyet, en Roc i la mare que us va parir a tots plegats.
- Aquesta tarda tu mateixa m’has apuntat la possibilitat que hi hagués un tercer cercle, un “llevat” segons l’exemple que he posat del pa, que afegit a la massa crítica necessària per part de la societat civil, condueixi aquest país cap a la independència. Bé, ja fa un cert temps que una sèrie de persones vam començar a treballar en aquesta tasca, per conduir un procés que prescindís de la violència i la rebutgés com a forma d’expressió política.
Creiem – va continuar en Jofre - que ja s’ha demostrat en altres casos que la violència política és un fre al creixement democràtic de la idea de la independència, i el que hem de fer els catalans és utilitzar la intel·ligència, la capacitat de treball, allò que ens caracteritza no només en el terreny econòmic, sinó també en l’esportiu, el cultural, en la solidaritat enfront de les adversitats i amb els més desfavorits.
Per això – va seguir Jofre, després de fer un bon glop de la seva tisana – vam constituir el que seria un “govern a l’ombra”, amb el benentès que no ens ocupem de les tasques que normalment té a càrrec el govern oficial – educació, sanitat, seguretat, indústria, etc – sinó que pretenem dinamitzar aspectes que no poden ser tractats des de la legalitat que depèn de l’Estat espanyol.
Així, - continuà - hi ha una xarxa dedicada a Comunicació, des de la que pretenem corregir el desequilibri existent en els mitjans de comunicació existents, ja sigui en paper o audiovisuals. La nostra xarxa crea grups d’opinió a les xarxes socials, fa arribar informació privilegiada als mitjans més propers a les posicions independentistes, no intenta manipular la opinió però si contraresta la manipulació dels altres.
- Per què parles de “xarxes”? – va preguntar Zeeba.
- Perquè així com el govern oficial té departaments, funcionaris, directors generals i consellers, nosaltres treballem connectats en xarxa, exclusivament amb voluntaris que no cobren res per la seva tasca, com a màxim els ajudem a cobrir les despeses generades per la seva feina (connexió a Internet, renovació dels equips informàtics, etc). Molts d’aquests voluntaris ni tant sols estan a Catalunya ni a l’Estat Espanyol, sinó que es troben per tot el món, treballant o completant estudis. D’entre aquests voluntaris s’ha anat generant una estructura de responsables per a cada àrea concreta, i finalment tres o quatre d’aquests responsables per departament es troben diàriament en un xat extremadament segur, que seria la reunió del govern “a l’ombra”. Els diferents voluntaris no es coneixen entre sí, només alguns per raons de la seva tasca arriben a tractar-se, com és el cas d’alguns dels de Sunshine, o en Roc, o el capità Fuster.
- Així el capità està en el tercer cercle?
- Sí, ell forma part de la xarxa de Defensa i Intel·ligència, la que s’encarrega de preveure les accions hostils que pugui engegar el govern espanyol en contra de la voluntat democràtica dels catalans, com la que t’has trobat aquesta tarda. Nosaltres tenim la voluntat manifesta de fugir de la violència, seguint la màxima que Isaac Asimov posava en un dels protagonistes de la Fundació: “La violència és el darrer recurs dels incompetents”. Per desgràcia els nostres enemics són força incompetents, a més confonen la prudència i voluntat pactista dels catalans amb la covardia, i per tal que s’adonin del seu error caldrà prendre algunes mesures.
- I d’on traieu els diners? Perquè encara que els voluntaris no cobrin, tindreu despeses.
- D’això se n’encarrega la xarxa d’Hisenda i Seguretat Social, que té la missió fonamental de recollir tota la informació i recursos necessaris per tal que el país no es pari el dia després de la declaració d’independència. Hem de mirar d’obtenir les relacions de contribuents a Hisenda, persones i empreses; saber l’estat exacte dels seus comptes, per tal que un cop sigui la nostra Hisenda qui se’n faci càrrec, no hagin de pagar més, ni tampoc menys. Un cop tinguem el control, ja ajustarem el que paga cadascú, per tal d’aconseguir una millor justícia social. I hem d’intentar recuperar els diners que s’ha quedat l’Hisenda espanyola i que corresponen a Catalunya, tot el que ens deuen i no ens han pagat, totes les inversions pressupostades que no s’han executat... tot això hem de trobar la manera que torni al nostre país.
- I com ho fareu?
- Bé, com deia el capellà del meu poble, els camins del Senyor són infinits. Ja hi ha gent treballant en aquest aspecte, els mateixos que investiguen com posar-nos al dia del tema de la Seguretat Social. També haurem de pagar les pensions i els subsidis a qui hi tingui dret. A més a més, tenim la xarxa Serrallonga, que procura que tinguem mitjans extra per sobreviure. De moment han tingut força èxit operant en el mercat de valors apostant contra el deute públic espanyol, així de passada que ens financem anem debilitant l’enemic.
- Vaja, i jo he anat a ficar-me soleta en mig de tot l’embolic!
- Bé, soleta, el que se’n diu soleta, no. T’hi ha ficat el teu capità, que ja fa temps que et volia fitxar per la xarxa d’Intel·ligència, i quan l’he trucat preguntant per tu, m’ha demanat que me’n fes càrrec. Per això he fet que en Roc et seguís, estava segur que et passaria alguna cosa per l’estil.
- I en cas que accepti, quin és el següent pas?
- Cal tancar el cas de l’agent sirià, els d’Al Qaeda i els del CNI. I aquí caldrà fer una cosa que segur que no t’agradarà – de fet a mi tampoc, però no hi ha altre remei -. Es tracta que demà al matí algú de vosaltres truqui al Morales, l’agent del CNI que et va donar la tarja, i li digui que tenim informació fidedigna sobre que l’agent sirià es reunia amb persones sospitoses de pertànyer a Al Qaeda en algun punt d’un dels polígons de Sant Boi, però que encara no hem pogut precisar de quin polígon es tracta, i encara menys l’adreça. Si ells no tenen cap informació addicional, no passarà res, però si com revelen les trucades al mòbil estaven en contacte, aniran cap allà directes.
- I aleshores?
- Bé, els podríeu detenir, però això provocaria un incident amb els govern espanyol que es resoldria lliurant-los els agents i es taparia la seva vinculació amb Al Qaeda. Al final acabaríem perdent l’avantatge aconseguit. Em temo que només queda una solució.
- Quina?
- Molts dels que fabriquen bombes acaben sent víctimes dels seus propis ginys. Per cert, he revisat els papers que tenien els d’Al Qaeda, i hi havia un plànol del que havia de ser el seu objectiu. No t’ho creuràs, però volien atemptar contra la caserna de la Guàrdia Civil de l’Avinguda de Madrid, a Barcelona. Suposo que aleshores li haurien carregat el mort a algun suposat grup armat català que es traurien de la màniga, i amb això decantarien el vot cap a les posicions contràries a la independència.
- I a tot això, qui es va carregar l’agent sirià?
- No va ser ningú que tu coneguis, si és això el que preguntes, encara que no vas gens desencaminada. L’agent sirià segurament treballava pels del CNI, i els devia ajudar a muntar tota aquesta operació amb Al Qaeda, ja que es va dedicar a investigar a gent del tercer cercle i va esbrinar una informació que, en cas d’arribar al govern espanyol, hauria desmuntat una part important de la nostra estratègia de resistència. Per aquest motiu algú el va seguir i el silencià. Per tant, no és convenient que coneguis aquesta informació, et posaries en perill a tu mateixa i també als nostres plans. Només em puc comprometre a que, quan arribi el moment, coneixeràs l’autor de la mort i els motius de la seva acció, i si aleshores ho creus convenient, el portaràs davant del jutge. Mentrestant hauràs de confiar en el que et dic.
- Bé, et donaré un vot de confiança en el tema del sirià, al capdavall era un mal element i em puc esperar a saber qui n’és responsable, i si cal portar-lo davant dels tribunals. Però no puc acceptar participar, de cap manera, en l’execució de dues persones, per molt que no hi hagi dubtes de que són hostils. Cal que cerqueu una altre solució que no els deixi impunes, però evitant una violència que crec inadmissible.
- Ens ho poses complicat – respongué Jofre, amb preocupació – però tots els reptes m’encanten, i en el fons, estic d’acord amb tu, quanta menys violència introduïm en el procés, millor. Deixa’m que hi doni voltes mentre dormo, de vegades el meu subconscient treballa millor que el conscient.
En tot cas, - continuà en Jofre - quan finalment arribeu a la nau, hi trobareu els cossos dels d’Al Qaeda, i a la butxaca d’un d’ells trobareu una navalla ben esmolada, que un cop analitzada, revelarà restes de la sang del sirià. A la nau també hi trobareu el seu mòbil, la seva arma i la seva documentació. Us serà fàcil argumentar que van tenir un arranjament de comptes i el van liquidar.
I ara – continuà - em sembla que amb això ja saps tot el que et cal saber abans de decidir si ens ajudes o no. Ja és més de la una de la matinada, i cal que ens llevem d’hora per fer tot el que cal. T’ensenyaré la teva habitació i pots dormir tranquil·la, a la teva tisana hi he posat una part de valeriana per tal que t’ajudi a dormir.
- Jofre –va intervenir la Zeeba - se’m fa difícil la idea de passar tota la nit sola. Com que no ens podem quedar aquí xerrant, et fa res si dormo al teu costat? No et proposo res més del que et dic, no seria el millor moment.
- D’acord, si et sembla que així descansaràs millor, no en parlem més.
Poc després, els dos estaven al llit, ella recolzada en el seu pit, ell passant-li el braç per les espatlles. La Zeeba es va adormir ben aviat, per l’efecte combinat del cansament i de les herbes tranquil·litzants. Ell va trigar més estona, estava excitat per tots els fets del dia, i per les perspectives que s’obrien, tant per la col·laboració de la Zeeba com per haver destapat la conxorxa del CNI.
Es va mirar la Zeeba, i no va poder evitar l’impuls d’acaronar-li els cabells amb tendresa. Passés el que passés, a partir d’aquell dia la seva vida faria un tomb.
2031 lectures
Imprimir
Enviar
Catalunya
Actualitat