El capità Fuster
0
carregant El despatx del capità es trobava a la planta de dalt del de la Zeeba, que seguint el seu costum va deixar de banda l’ascensor i va pujar per les escales, donant-se temps per preparar la seva entrevista amb el capità. Durant els anys que portava a les seves ordres, mai havia tingut cap queixa del seu estil de comandament ni de la seva relació. Tot i que ell mantenia les distàncies dins un nivell totalment professional, li constava que era en gran part degut als seus informes que l’havien ascendit a sergent.
Però mai s’havia trobat amb una intromissió com la del CNI, i donat que en definitiva els caps del Mossos depenien d’una direcció política que venia d’un govern sovint massa complaent amb els designis de Madrid, pensava que el seu intent de sostreure’s a l’exigència del CNI només podia portar-li problemes. Bé, aviat sortiria de dubtes...
- Bon dia, capità.
- Bon dia Zeeba, sembla que avui t’han fet matinar.
- Sí, l’assassinat del carrer Paradís ens ha tret del llit, però res que no pugui arreglar un bon cafè. Volia comentar el cas?
- Si, posa’m al dia del que heu trobat fins ara.
- De moment poca cosa, tret que a l’home li van fer la “corbata” amb algun ganivet força esmolat, no duia cartera, ni mòbil, ni rellotge, però no creiem que sigui cap robatori. Hi havia indicis de que portava un arma de foc amb funda, que tampoc va aparèixer, i en l’autòpsia li han trobat velles cicatrius de bala, o sigui que l’home tenia el seu “currículum” en el món de la violència. I finalment estava circumcidat.
- Jueu?
- O musulmà. Com ja deu saber, totes les cultures semítiques utilitzen la circumcisió com a mitjà higiènic, a part de constituir una mena de senyal d’identitat. Per altra banda hem localitzat l’hotel on probablement s’estava, i ara mateix la meva gent hi ha anat a investigar. Aquest detall....hmmm, se’ns va oblidar de comentar-lo als del CNI.
- Un oblit molt convenient. Què deuen saber ells?
- Segurament saben de qui es tracta – aventurà la Zeeba – altrament no estarien tant nerviosos per saber què és el que trobem. Sembla com si per algun motiu ja estiguessin interessats per ell abans del crim, i això els hagi desmuntat els plans, i el fet que nosaltres investiguem no els fa fer salts d’alegria.
- Bé, cal que anem amb compte amb aquesta gent. En primer lloc, cal que els mostris la teva total disposició a col·laborar amb ells – la Zeeba no va poder dissimular la seva incomoditat per aquestes paraules – i que els facis arribar tota la informació disponible.... convenientment filtrada – el sospir d’alleujament de la Zeeba va estar a punt de fer volar els papers de damunt de la taula. El capità va somriure i prosseguí – Vull que vagin a les palpentes en tot el cas, si els podem intoxicar amb informació que no els porti enlloc millor, i esperarem a veure què en traiem nosaltres. Em segueixes?
- Perfectament, capità. Però m’agradaria saber de què va tot això. Em sembla que vostè sap molt més del que diu, i en la mesura que sigui possible, voldria estar-ne al cas.
- Sobre el cas en concret no tinc més informació de la que m’has donat tu fa uns moments. En cas que n’arribés a saber més coses, miraré que n’estiguis informada en el moment oportú. Però la situació política actual es podria trobar en el rerefons de l’assumpte que ens ocupa. No et descobreixo res si et dic que ens trobem en ple procés electoral, i que el que es troba en joc és molt més que decidir quin partit manarà (o ho intentarà) durant els propers quatre anys.
- Justament estava revisant la premsa en aquest sentit quan m’ha trucat.
- Doncs aleshores ja deus tenir clar que es troba en joc el futur d’aquest país, que si guanyen les opcions que volen trencar amb l’Estat podem trobar-nos en l’inici del procés constituent d’un nou Estat Català, i això no fa cap gràcia als poders del país veí, que compten amb viure a costa nostra indefinidament.
- Desconeixia les seves opinions polítiques, capità.
- No es tracta d’opinions polítiques, Zeeba, jo no pertanyo a cap partit polític, tot i que pugui estar d’acord amb alguns d’ells amb una part dels seus plantejaments. L’independentisme és un fenomen transversal, que supera – afortunadament – els límits dels partits, i que es troba al carrer de manera cada cop més majoritària. Per cada humiliació, cada espoli, cada menyspreu amb què ens regalen els governs de Madrid, es diguin de dretes o d’esquerres – tant se val -, apareixen més ciutadans de Catalunya que ja en tenen prou, i que ja no es deixen enredar amb promeses d’autonomia que reiteradament són incomplertes. Com a conclusió, anem cap a un enfrontament inevitable amb l’Estat i els seus aparells, i aquí és on entra en joc el CNI.
- Intueixo per on va, però no trobo la relació amb el cas....
- De moment jo tampoc, però sóc desconfiat de mena i l’interès mostrat per aquesta gent m’encén totes les alarmes. El cas és que des que els ha baixat la feina al País Basc, amb l’aposta clara de l’esquerra abertzale per la fi de la violència, ara poden destinar recursos a l’amenaça més gran que tenen en aquest moment, i és la possibilitat que Catalunya iniciï de forma inexorable el seu camí cap a un Estat propi. No és casual que s’hagin destapat casos de corrupció de personatges destacats del partit centrista del Govern, que tot i que poden ser certes, se n’ha dosificat la informació per fer-la aparèixer en els moments clau per obstaculitzar els posicionaments independentistes. Fins i tot han detingut a una sèrie de persones prop d'Andorra per contraban de tabac i l’únic de qui s’ha donat nom i cognoms complets és d’un ex-conseller del tripartit, membre del partit republicà. De moment aquests intents de manipulació informativa fan riure, però no oblidem que vénen de la mateixa gent que fa anys va intentar colar uns atemptats d’Al Qaeda com si fossin d’ETA, i els principals inductors dels quals van ser exonerats per l’Audiència Nacional.
- Creu, doncs, que poden tenir relació directa amb l’assassinat?
- No ho crec, estic més d’acord amb el que has expressat tu abans, que per algun motiu li anaven al darrera i això els ha destarotat. Però com que no sabem quins són els seus plans, millor actuar amb prudència i discreció, fins i tot aquí dins. Com ja saps, alguns dels nostres “companys” provenen de la Guàrdia Civil, i d’altres, tot i no tenir aquests antecedents, es van colar quan la selecció d’entrada no es cuidava prou, per tant, no dubtis que el CNI i altres serveis d’informació espanyols poden tenir les seves antenes desplegades dintre dels Mossos.
- Per què m’explica això a mi? I si jo fos un dels talps del CNI?
- Mira, ja fa alguns anys que et conec, he seguit de prop la teva trajectòria, i segur que podries ser un talp, amb una història ben construïda de noia que ve de l’Iran, fins i tot passant un cert temps a Madrid, interessada només a fer feina policial sense cap interès aparent per la política local. I d’entrada hauria colat, però al final t’hauria descobert. Hi ha aquelles expressions que fas quan et penses que ningú no et mira, en els interrogatoris ets dura quan cal, però mai cruel ni sàdica com altres, i finalment, hi ha el meu nas de perdiguer, que fins ara no m’ha enganyat mai. – Va sonar el telèfon, i el capità despenjà – Digueu-me.... Bé, d’acord, ara baixa. – I adreçant-se de nou a la Zeeba – L’Arnau et busca, té novetats del cas. I per acabar amb el que t’estava dient, et resumiré en tres punts: a) Procura no ficar la pota b) Vigila bé la teva esquena i c) Si tens qualsevol problema, de la mena que sigui, parla-ho amb mi, sempre et cobriré.
- Gràcies capità, ho tindré en compte.
La Zeeba va baixar les escales cap al seu despatx, donant-li voltes a tot el que acabava de sentir. No li sobtava conèixer les inclinacions independentistes del seu cap, sempre ho havia sospitat, però mai l’hi havia sentit expressar, ni tant sols per la via de la insinuació. Si ara havia decidit plantejar-ho tant obertament, probablement era degut a que considerava que s’estava encarant la recta final, i potser alhora volia saber amb qui podia comptar, o almenys, a qui podia confiar la seva esquena sense perill. Bé, s’havia estalviat l’esbroncada que li hauria clavat algun dels altres oficials que pul·lulaven pels Mossos.
Va trobar l’Arnau esperant-la al seu despatx, més content que un nen amb una pilota. Tenia un plec de papers a les mans.
- Veig que t’ha tocat la rifa! Què has trobat?
- El nostre amic del vestit car es deia Muhammah El-Kuatli, i era d’origen sirià. No li coneixem la professió, però entre les seves coses hi ha aquest paper, on apareix el seu nom, i sembla una mena de paper oficial.
- Deixa-m’ho veure....- l’Arnau li allargà el paper, i la Zeeba va començar a llegir. Tot i que la seva llengua d’origen era el farsi, de ben petita, com molts iranians, havia après l’àrab, l’idioma dels que durant segles havien envaït el seu país, i que havia deixat rastre en la seva cultura. De fet, durant segles només es podia llegir l’Alcorà en àrab, no hi havia cap versió escrita en farsi.
Mentre llegia, la seva indignació l’anava fent posar vermella, fins que no va poder contenir-se i exclamà: - Fill de la gran....., aquest podrit era un membre dels serveis secrets sirians, el paper és un salconduit que li permetia desplaçar-se per tota Síria i rebre la col·laboració de l’Exèrcit i les milícies d’Al Assad per emprendre accions de càstig a la població civil i contra els membres de l’Exèrcit Sirià Lliure. Qui l’hagi mort segurament ha alliberat la humanitat d’un criminal de guerra.
- Així doncs, vols que ho deixem córrer? – preguntà l’Arnau.
- En absolut -respongué la Zeeba, recordant les recomanacions del capità- no sé què farem si trobem l’autor, però m’interessa més saber quins interessos foscos hi tenen els del CNI, i vull saber què hi feia aquest personatge sinistre al nostre país. Què més has trobat?
- Un parell de coses. Per una banda hi ha aquest informe, d’una empresa de seguretat informàtica d’aquí, en la que es fa un pressupost i una mena d’informe preliminar per a la realització d’un estudi de seguretat contra hackers per a les Línies Aèries Sirianes a Espanya. Hi apareixen la direcció de l’empresa Sunshine i el nom del director, un tal Jofre Juncosa.
- I l’altra cosa?
- Pot ser que no serveixi per res, o pot ser molt interessant. Aquest individu tenia un cotxe de lloguer a l’aparcament de l’hotel, que es troba a la Gran Via. L’hem regirat i no hi hem trobat res de interessant, tret d’un GPS. Sembla que l’home era realment nou a Barcelona, i anés on anés havia de fiar-se del GPS, ja que segons sembla no utilitzava taxis. Els tècnics n’estan extraient un llistat de les destinacions i l’últim cop que va anar a cada lloc.
- No podem saber quants cops va anar a cada lloc?
- Amb aquest software de GPS en concret, no. Cada viatge a una destinació concreta esborra la referència de l’anterior viatge a la mateixa destinació, en cas d’existir. Però almenys podem saber on va anar els darrers dies.
- Excepte l’últim, ja que heu trobat el cotxe a l’hotel.
- Potser va començar a conèixer les parts més cèntriques, i li va semblar més interessant anar-hi a peu. – en aquell moment van trucar a la porta – Endavant – Va entrar en Jordi, de criminalística, amb uns papers a la mà. – Em sembla que volíeu tenir això. És la relació de destinacions del GPS.
- Gràcies, Jordi – la Zeeba va donar un cop d’ull a la llista, començant pel final. La darrera destinació era d’un número baix de la Via Laietana, prop de Correus. Això li va fer recordar que havia vist la mateixa adreça feia molt poc, i va regirar els papers que li havia portat l’Arnau. I allà estava, en l’informe de seguretat informàtica. L’adreça de l’empresa Sunshine era exactament la mateixa que figurava al GPS. – Em sembla que aniré a parlar amb el senyor Jofre Juncosa, a veure quins assumptes tenia amb el tal Muhammah. – Va seguir rellegint la llista, i a banda d’indrets més aviat turístics, només va trobar una adreça que se sortia de la norma, en un polígon industrial de Sant Boi. Va agafar paper i llapis, i va anotar les dues adreces.- Me’n vaig a veure el senyor Juncosa, vosaltres seguiu analitzant la resta d’adreces, a veure si alguna ens porta a algun lloc.
- Vols que t’acompanyi? – preguntà l’Arnau, sempre protector.
- No, m’estimo més que segueixis amb això, per la meva part crec poder fer parlar millor un home sense la presència d’un altre home. – I dit això, va apagar l’ordenador, va recollir la seva STAR-30 i dos carregadors de recanvi del calaix de l’escriptori, s’ho va repartir tot per les fundes de la cintura, i es va adreçar a la porta, no sense abans adreçar un ampli somriure als seus companys.
2118 lectures
Imprimir
Enviar
Actualitat