Us podeu descarregar la novel•la  sencera 

Avís per a lectors despistats. El llibre que teniu davant dels ulls està profundament relacionat amb els fets que commouen la societat catalana durant els darrers mesos. A tots els que els seguiu amb interès i hi participeu en major o menor mesura, us podrà agradar més o menys, però no us deixarà indiferents. Per contra, per aquells a qui l’esdevenidor present i futur del nostre poble no té cap mena d’importància, la lectura del llibre els resultarà insuportable. Llegir-ne més

La Zeeba es va desvetllar de cop en sentir el to del seu mòbil. Al contrari que el seu company de llit, que no va mostrar cap senyal d’haver-lo sentit, la Zeeba va respondre la trucada.  Un cop més, la seva feina posava punt final a una nit que havia començat amb l’habitual joc de seducció en un dels bars de copes del circuit que ella mateixa havia construït en els darrers anys.

Sense donar cap marge a la mandra que intentava que seguís al llit, se’n va anar de cap a la dutxa i es va aferrar al conjunt d’aixetes mentre l’aigua, inicialment freda, la sotraguejava de cap a peus. Llegir-ne més

El despatx del capità es trobava a la planta de dalt del de la Zeeba, que seguint el seu costum va deixar de banda l’ascensor i va pujar per les escales, donant-se temps per preparar la seva entrevista amb el capità. Durant els anys que portava a les seves ordres, mai havia tingut cap queixa del seu estil de comandament ni de la seva relació. Tot i que ell mantenia les distàncies dins un nivell totalment professional, li constava que era en gran part degut als seus informes que l’havien ascendit a sergent. Llegir-ne més

La Zeeba va deixar el seu cotxe a l’aparcament soterrani de l’Avinguda de la Catedral. Les oficines de Sunshine es trobaven situades en un edifici prop de la intersecció de la Via Laietana amb el carrer d’Argenteria. Ocupaven gairebé una planta d’uns 150 m2, i l’entrada estava ocupada per una petita sala d’espera, amb un parell de sofàs per les visites –en aquell moment buits- i un taulell darrera el qual una tal Vinyet Rodríguez – segons anunciava una petita placa metàl·lica- semblava molt enfeinada teclejant al seu ordenador, però tant bon punt la Zeeba se li va acostar va aturar la seva activitat i li va dedicar el seu millor somriure. Llegir-ne més

La Zeeba va recollir el cotxe de l’aparcament de la Catedral i va enfilar la Via Laietana i el passeig de Colom per finalment sortir de Barcelona per la Ronda Litoral. Eren quarts de cinc de la tarda, i sent divendres, la Zeeba pensava que al polígon de Sant Boi que indicava el GPS de l’agent sirià no hi trobaria massa gent treballant, sobretot des que la crisi havia reduït les hores de feina de moltes empreses, això quan no les havia clausurat directament. Llegir-ne més

Era de nit quan van arribar al pis d’en Jofre, al barri de la Rivera. Es trobava en un edifici de recent construcció, que permetia disposar d’aparcament al soterrani del mateix edifici. Gràcies a això van arribar a dalt sense que ningú els veiés ni pogués fixar-se en l’aspecte lamentable que oferia la Zeeba, amb la roba bruta i esquinçada, i l’horror acumulat durant les darreres hores que poc a poc anava aflorant en el seu ànim, i es reflectia en la seva expressió. Llegir-ne més

Zeeba es va despertar cap a les 7 del matí. S’havia dormit la primera però també va ser la primera en despertar-se. Es va trobar que en Jofre la rodejava amb els seus braços mentre encara dormia, i li va agradar la sensació. Sempre havia estat una dona independent i volia mantenir aquesta manca de dependència de tothom, però la idea de poder recolzar-se en algú altre, de poder-se permetre algun moment de feblesa de tant en tant, li resultava seductora. De fet, era el primer cop que dormia amb un home sense fer-hi l’amor, tot un canvi. Llegir-ne més

La Zeeba va tornar a la comissaria, parlà amb l’Arnau, que ja havia arribat, i  – sense explicar-li res dels fets del dia abans - van quedar d’acord en que valia la pena anar a investigar el polígon de Sant Boi, en les coordenades que assenyalava el GPS del sirià. Com que ja eren les deu del matí, i al capdavall els dos haurien d’estar descansant en lloc de treballant, van permetre’s el petit luxe d’anar a esmorzar a un bar proper, un dels pocs que no havien estat ocupats pels xinesos, on una família gallega de tota la vida preparava uns entrepans de xapata amb una varietat de continguts que no obligava a menjar sempre el mateix. Llegir-ne més

“El Parlament de Catalunya, interpretant el sentir de bona part del poble català, ha pres l’acord per ampla majoria de declarar la independència de Catalunya i la secessió immediata de l’Estat Espanyol”

“El Govern de Catalunya queda encarregat de conduir el procés de separació d’Espanya i és el responsable de dur-lo a bon terme, intentant, si es pot, que es produeixi de forma amistosa”.

“Cap resident espanyol ha de témer per la seva integritat física, ni pels seus interessos, sempre que aquests estiguin dins la legalitat vigent. Llegir-ne més

Després de mesos d’atiament antidemocràtic per part de la caverna mediàtica de l’Estat, finalment el Govern espanyol va passar de les amenaces a l’acció.

La Zeeba estava al seu despatx de la comissaria quan es va convocar una reunió de tots els caps de secció amb el capità Fuster i alguns alts comandaments d’Interior, així com els responsables de totes les zones en què es dividia el desplegament de Mossos al territori.

- Senyores i senyors – va començar el capità Fuster la seva exposició – La informació que esperàvem ens ha arribat. Llegir-ne més

Eren les tres de la matinada quan un camió cisterna, ple amb vint mil litres de gasolina, entrava a Barcelona per la carretera de Sants. En arribar a la cruïlla amb l’Avinguda de Madrid, va girar a l’esquerra, i emprengué l’avinguda durant uns 150 metres, on es va arrambar a l’esquerra i pujà a la vorera. A pocs metres hi havia l’entrada principal de la caserna de la Guàrdia Civil, on s’adreçà el camió, deixant-la al seu costat esquerre, i s’aturà quan la cabina del conductor ja es trobava més endavant, i fora de l’abast directe del sentinella, que contemplava la maniobra astorat. Llegir-ne més

- Veig que t’han deixat tornar – va bromejar la Zeeba. En Jofre li va respondre:
- Un cop acabada la festa, res em retenia allà. En canvi, segur que aquí tot just comença.
- Encara esperem la trucada del comandament de la Guàrdia Civil a Catalunya – va informar la Zeeba –. Hem intervingut les seves comunicacions, i treuen fum. Ningú es vol fer responsable del que només pot acabar en una rendició, en el millor dels casos.

Mentre esperaven més notícies, van encarregar al bar de més a prop, que acabava d’aixecar la persiana, uns entrepans i un termo de cafè. Llegir-ne més

- Vaig plantejar a l’Ariel – va continuar en Jofre – que tot i que podíem mantenir una defensa efectiva contra les forces terrestres de l’Exèrcit espanyol, estàvem indefensos davant de l’aviació, i recordaràs que un dels “pares” de la Constitució ja ens va amenaçar fa un any amb que calia bombardejar Barcelona almenys un parell de cops cada segle. L’Ariel em va respondre, un cop rebut l’acord dels seus superiors, amb una proposta força interessant. Llegir-ne més