L'Imperi contraataca (II)

0  

( 3 vots )

 carregant

Eren les tres de la matinada quan un camió cisterna, ple amb vint mil litres de gasolina, entrava a Barcelona per la carretera de Sants. En arribar a la cruïlla amb l’Avinguda de Madrid, va girar a l’esquerra, i emprengué l’avinguda durant uns 150 metres, on es va arrambar a l’esquerra i pujà a la vorera. A pocs metres hi havia l’entrada principal de la caserna de la Guàrdia Civil, on s’adreçà el camió, deixant-la al seu costat esquerre, i s’aturà quan la cabina del conductor ja es trobava més endavant, i fora de l’abast directe del sentinella, que contemplava la maniobra astorat. El conductor va aturar el camió, posà els frens i evitant la seva porta a l’esquerra de la cabina, que per altra banda estava tancada amb clau, es va llençar cap a la porta dreta i va sortir del camió, creuant ràpidament l’avinguda, mantenint en tot moment el camió entre el sentinella i ell per tal d’evitar-ne els trets.

En el moment que el camió havia pujat a la vorera, s’havien encès diversos focus al costat oposat de l’avinguda, il·luminant la caserna, la qual cosa havia contribuït a desorientar el sentinella i havia permès d’escapar el conductor. Immediatament diversos vehicles dels Mossos d’Esquadra es van desplegar a les rodalies de la caserna, tallant el trànsit a l’inici de l’avinguda de Madrid, i desviant-lo per carrer de Sants i carrer d’Arizala.

Un total de cinquanta efectius dels Mossos participaven en l’operatiu de la caserna, comandat per l’Arnau, mentre que a la resta de les casernes de la Guàrdia Civil de Catalunya es produïen escenes similars. Des de la comissaria de les Corts el capità Fuster i la Zeeba coordinaven tota la operació.

Un cop bloquejades les entrades i sortides de les casernes, des dels megàfons els caps de cada operatiu s’adreçaven als guàrdies civils assetjats per informar-los que estaven sota arrest per conspirar contra el govern legítim de Catalunya, i els advertien de la temeritat que suposaria intentar moure els camions cisterna, on, a banda de les ingents quantitats de gasolina, hi havia petits artefactes explosius que en provocarien la deflagració.

Simultàniament, grups reduïts de Mossos, acompanyats per membres de les Brigades Municipals de Clavegueram, recorrien les clavegueres a l’entorn de les casernes per comprovar que no hi havies sortides subterrànies que permetessin als assetjats fugir sense control o emprendre contraatacs des de l’exterior.

El capità Fuster va despenjar el telèfon, va trucar a la caserna de l’Avinguda Madrid i demanà que el posessin amb el màxim responsable. Pocs minuts després tenia a l’aparell a un coronel extraordinàriament emprenyat:

- ¿Quienes se han creído que son, para asaltar de esta manera un cuartel de la Guardia Civil?
- Para su información, quisiera precisarle que no hemos asaltado un cuartel, sino todos. En segundo lugar, somos la policía legítima de Catalunya y de su recién declarado Estado; y en tercer lugar, pero no menos importante: ustedes nos han forzado a llevar a cabo esta acción, al conspirar para derrocar por la fuerza el Gobierno democráticamente escogido por los catalanes. Recuerde que según sus propias leyes, que aun no hemos derogado, lo que ustedes iban a perpetrar se califica como sedición y está penado con la muerte. Como nosotros no somos tan bestias, les dejaremos marchar bajo nuestras condiciones.
- ¿Se atreven a poner condiciones? Esto es un chantaje terrorista, apoyado por un camión bomba.
- Por supuesto, pero no espero discutirlo con un comandante de puesto, de manera que dígame en que teléfono puedo localizar al máximo responsable de la Guardia Civil en Catalunya y lo discutiré con él. Por otra parte, y ya que menciona el camión, le recuerdo que fue mi gente la que hace meses evitó que un coche bomba con cuarenta quilos de explosivo plástico explotara en su cuartel, y quienes tiraban de los hilos eran sus colegas del CNI. Revisen a fondo quienes son sus amigos, aun están a tiempo de no equivocarse.– i dit això, el capità Fuster va penjar el telèfon. La Zeeba, que havia seguit tota la conversa des de l’altra banda de la taula, va preguntar:
- Creu de debò que el trucaran?
- Bé, si el màxim responsable no es troba dins de cap de les casernes bloquejades, aprofitarà per sortir escopetejat cap a Espanya. Però en tot cas, algú assumirà la responsabilitat de totes les casernes i em trucarà, potser el mateix al que li acabo de penjar el telèfon. És fonamental que parlem amb un representant únic i li plantegem les condicions sota les quals podran marxar. Per cert, què sabem d’en Jofre i la seva gent?
- Encara és massa aviat. Espero que els vagi bé – va respondre la Zeeba, visiblement preocupada.

A la mateixa hora que els Mossos iniciaven el bloqueig de les casernes de la Guàrdia Civil, els escamots d’en Jofre passaven a l’acció. Havia dividit la seixantena de companys d’en David Ferrer, proveïts de fusells Galil, en tres grups de vint. Un dels grups l’havia deixat a càrrec del seu emplaçament ocult i el material que hi contenia. El segon, comandat per en David, s’havia començat a desplegar, vigilant i prenent posicions discretes, a l’entorn del conjunt format per la Capitania General de la IV Regió Militar i el Govern Militar.

El tercer, amb el mateix Jofre al front, estava recolzat per quaranta voluntaris reclutats als casals independentistes de Barcelona. Membres del tercer cercle portaven un any detectant, seleccionant i reclutant voluntaris entre els que tenien alguna experiència militar (servei militar, COES, paracaigudistes) i també entre conductors de camió amb experiència. Com que els quaranta no tenien cap mena d’armes, es mantenien en segon terme fins que es completés la primera fase. L’objectiu: la caserna militar del Bruc, a l’extrem de la Diagonal.

El grup d’en Jofre va iniciar l’assalt a les tres i vint de la matinada, en el moment en què ja s’havia produït el relleu de les tres i la meitat de la guàrdia es trobava dormint. Els millors tiradors, dotats de fusells llançadors de dards tranquil·litzants – que els havia preparat l’Esther, la veterinària -, van adormir els sentinelles distribuïts pel perímetre. Tot seguit, van irrompre al cos de guàrdia, reduint amb facilitat als soldats que acabaven de sortir de guàrdia i que s’obligava a seguir desperts fins el següent relleu, el que a l’Exèrcit s’anomena “el cuarto vigilante”. Un cop dins del cos de guàrdia van reduir sense cap dificultat l’oficial de guàrdia, fora de combat per la seva pròpia intoxicació etílica.

Aquí va començar la tasca més feixuga. Localitzar el cos de la relació d’encarregats d’armament i furriels de cada companyia, entrar-hi en silenci, reduir l’encarregat d’ “imaginària”, trobar el “furri” i el d’armament, obligar-los a obrir els armers i els dipòsits de munició, i anar equipant els grups de voluntaris amb part de les armes requisades. També requisar els camions militars per endur-se la major part del material a una ubicació desconeguda.

Mentre es desenvolupaven aquestes operacions, s’anaven produint casos aïllats de soldats que es despertaven en notar que passava alguna cosa estranya, i que eren conduïts als lavabos de la companyia on se’ls mantenia retinguts i en silenci. Al final gairebé tots estaven desperts, però ja s’havien buidat les companyies d’armes. A les seves portes s’hi retiraven els voluntaris mentre un petit grup es dedicava a buidar els dipòsits d’explosius i municions diverses.

Com que tothom sabia molt bé què havia de fer, tota l’operació es va dur a terme en poc més d’una hora.  Com que el regiment era d’Infanteria, el botí incloïa sis canons sense retrocés de 105 mm, 3 morters de 120 mm, tot muntat sobre jeeps Willy’s, una trentena de llançagranades, morters de 81 mm i de 60 mm, metralladores mitjanes del calibre 7,62mm, més de 500 fusells d’assalt NATO del 5,52mm, a banda d’un centenar de subfusells STAR 70. A banda de grans dosis de munició per tot aquest armament.

A quarts de cinc del matí un corrua de camions sortia de la caserna amb destinació desconeguda. Al final de tot hi anaven tres camions, amb la vintena de membres del grup d’en David comandats per en Jofre i trenta dels voluntaris millor preparats, amb armes i municions de les requisades moments abans. També s’emportaven l’oficial de guàrdia, l’únic oficial que havien trobat en tota la caserna. Finalment havien decidit no retenir els soldats rasos ni els caporals; els van advertir que se’n tornessin a casa i que no es fiquessin en embolics.

Aquest grup es va adreçar a través d’una Barcelona adormida cap a la zona del port, per trobar-se amb els companys desplegats a prop de Capitania.

En  Jofre va trucar pel mòbil la Zeeba, i la va informar: - Per ara tot perfecte, ni una rascada. Iniciem la segona fase. Com us va a vosaltres?

- Per nosaltres no pateixis, tots els objectius estan bloquejats. Ara estem esperant contactar amb un màxim responsable per posar-los condicions de sortida. Aneu amb compte amb la Delegació del Govern espanyol, els guàrdies civils d’allà poden estar alertats. Cuida’t!
- No et preocupis, anirem amb compte.

A les cinc en punt del matí els dos grups, perfectament sincronitzats, van assaltar alhora la Capitania i el Govern. Com ja havien previst, els havien arribat les notícies de problemes a les casernes de la Guàrdia Civil i començaven a estar nerviosos. L’entrada als dos edificis no va ser tant fluïda com a la caserna del Bruc, però tret del cos de guàrdia no hi havia pràcticament soldats, i entre els dards de l’Esther pels sentinelles i l’amenaça directa de les armes per la resta van poder controlar la situació. Van haver-hi casos de resistència entre alguns dels oficials que es van trobar pel mig, però els companys del David havien rebut un dur entrenament per part dels millors instructors del món i en el cos a cos van poder resoldre els incidents sense disparar un sol tret.

A quarts de sis del matí ja estava la situació totalment controlada, havien descobert que el Capità General era a Madrid “per rebre instruccions”, i només es va poder detenir el Governador Militar, que no se’n sabia avenir. Aleshores es van arriar les dues banderes espanyoles i en el seu lloc es van hissar sengles estelades.

Una hora més tard els trenta voluntaris que s’havien endut els camions del Bruc, després de lliurar-los a d’altres voluntaris perquè els traslladessin a un emplaçament secret, van tornar equipats amb fusells NATO, per reforçar els altres trenta que es quedaven de guàrdia als dos edificis. Aquest va ser el moment escollit per en David Ferrer i els seus companys per fer-se fonedissos, no sense abans recordar als voluntaris que els havien acompanyat que més valia que s’oblidessin d’ells, i si calia, que s’atribuïssin en exclusiva l’èxit dels assalts.

En Jofre, recolzat per en Roc, es va dedicar a organitzar els torns de guàrdia. Va designar un responsable militar per a cada edifici i va donar les directrius per la seva defensa, davant d’un eventual assalt per part de forces policials que haguessin escapat al bloqueig dels Mossos o dels militars que, en haver-se produït els assalts durant la nit, es trobaven a casa seva i no se sabia com podien reaccionar tot i que, com a individus, es veia difícil que intentessin  res més  que fugir.

Finalment en Jofre i en Roc van marxar cap a la comissaria de les Corts, constituït en centre de comandament de les operacions militars contra la conspiració del Govern espanyol. En arribar al despatx del capità Fuster on seguien reunits, la Zeeba es va llençar als braços d’en Jofre, davant la mirada enjogassada d’en Roc i del mateix capità. La parella no es va dir res, només amb el contacte físic sabien que tot estava bé. Després d’uns segons que van semblar interminables es van separar i mirar als ulls: 

1706 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar