Zeeba
La Zeeba es va desvetllar de cop en sentir el to del seu mòbil. Al contrari que el seu company de llit, que no va mostrar cap senyal d’haver-lo sentit, la Zeeba va respondre la trucada. Un cop més, la seva feina posava punt final a una nit que havia començat amb l’habitual joc de seducció en un dels bars de copes del circuit que ella mateixa havia construït en els darrers anys.
Sense donar cap marge a la mandra que intentava que seguís al llit, se’n va anar de cap a la dutxa i es va aferrar al conjunt d’aixetes mentre l’aigua, inicialment freda, la sotraguejava de cap a peus. Va restar així fins que l’aigua va començar a rajar calenta, i aleshores es va ensabonar a fons, el cos i el cap, per eliminar qualsevol rastre de les darreres hores. Finalment, va tancar el pas de l’aigua calenta, va posar la freda a nivell màxim, i va deixar que la impressió li acabés de treure la boira del cap.
Un cop fora de la dutxa, es va fregar la pell amb la tovallola aspra que li va deixar la pell vermella. Va sortir a l’habitació, i davant l’armari es va vestir en menys d’un minut amb una brusa i uns pantalons que li permetessin llibertat de moviments. Per sobre va triar una jaqueta curta que, malgrat això, li permetés ubicar tot el seu equip de treball sense fer-lo visible a la resta de gent.
Mentre assaboria l’esmorzar, va pensar per un moment amb la diferència de vida que portava d’ençà que va venir de l’Iran, on no tenia cap llibertat per relacionar-se amb homes, i fins i tot s’arriscava a l’empresonament segons la mena de relacions que mantingués, mentre que ara podia triar les seves parelles sense més precaucions que les que imposava la pròpia relació i el fet que la parella triada li fes el pes i no resultés ser un maltractador encobert. Però malgrat tot la manca d’una relació més estable feia que la seva lluita constant contra la soledat no fes preveure un final satisfactori, ara com ara.
Un cop es va quedar sola, va recollir el seu equip, les claus, i va baixar cap al pàrquing, on l’esperava el seu cotxe. Mitja hora més tard arribava al seu destí.








