Xarxa Serrallonga
0
carregant Havia passat un mes d’ençà de la celebració de les eleccions, s’havia constituït el nou Parlament, i s’estava constituint el nou govern, amb participació majoritària del partit centrista català, i en segon grau dels independentistes d’esquerres. Els socialistes i ecosocialistes quedaven a l’oposició, amb diferents graus de suport crític al procés de secessió de l’Estat espanyol, mentre que el partit conservador espanyol es llepava les ferides mentre quedava relegat a la inòpia política. Val a dir que si bé els consellers eren figures de rellevància política dels partits sobiranistes, el tercer cercle havia maniobrat per col•locar en els llocs de confiança dels diferents departaments a gent dels mateixos partits però que havien demostrat una lleialtat a prova de foc en el govern a l’ombra.
La Vinyet repassava un cop i un altre els resultats de la seva darrera joguina. Un programa que feia un tractament de totes les dades disponibles sobre les forces previsiblement hostils (policia espanyola, guàrdia civil, i exèrcit) i les forces lleials al govern català. N’extreia un repartiment equilibrat de les forces lleials destinat a bloquejar els moviments dels hostils. Els Mossos s’haurien d’encarregar de les forces policials hostils (policia i GC) ja que en coneixien perfectament les rutines i els procediments. En dedicar totes les forces dels Mossos a aquest tema, calia destinar les policies locals a mantenir la seguretat ciutadana, i finalment assignar la cobertura de les casernes de l’exèrcit als grups de voluntaris sorgits de les assembles locals per la independència.
El programa permetia reequilibrar automàticament la distribució de les forces lleials en funció dels moviments de les forces hostils. Les dades les havia anat fornint la Zeeba, amb l’ajut d’aquell noi tant mono, l’Arnau. Llàstima que les seves preferències anessin en una altra direcció o ja li hauria llençat la canya.
Però tots els seus pensaments i la seva estimació estaven destinats a la Sònia, la hacker més preparada de Sunshine, que a més de confegir el programa en qüestió, a petició seva, portava mesos treballant quinze hores diàries en un projecte, encarregat pel Jofre, i del qual no li havia revelat cap detall, malgrat que la Vinyet ho havia intentat, per activa i per passiva i en les situacions més íntimes. Només en una ocasió, li va dir, en broma: - Si t’ho digués, t’hauria de matar – per afegir, aquest cop seriosament – creu-me si et dic que només la ignorància et pot protegir de forces molt grans que escapen al nostre control, ja et pots imaginar com es regira un tigre al que li trepitges la cua, doncs pensa ara el que passa si li trepitges una altra part més sensible. I això és el que pot passar quan el meu projecte es posi en marxa. Més val no ser-hi pel mig. T’estimo i no vull posar-te en perill.
Això havia acabat amb les indagacions de la Vinyet però no amb la seva preocupació, ans el contrari. Cada cop dormia pitjor. La Sònia tenia malsons freqüents, i de tant en tant se li escapaven uns mots: “En els núvols”, que no aclarien cap incògnita.
Ja feia un any que la Sònia havia dissenyat programes per intervenir telemàticament en els mercats de futurs, i poc després el Jofre havia aprovat l’adquisició de nous i millors equips informàtics, així com una pujada de sous que tothom havia celebrat. La Vinyet havia intuït que una cosa podia tenir relació amb l’altra, però es va estimar més no fer preguntes. Igualment sabia que l’equip de la Sònia, format per quatre programadors, treballava amb bases de dades immenses, i eren els que consumien més ample de banda de la connexió general de fibra òptica de 100 Mb simètriques a Internet, segons podia observar la Vinyet quan repassava les estadístiques mensuals. El contingut de les bases de dades no li havia estat comunicat, però intuïa que tenien a veure amb Hisenda o la Seguretat Social.
La Vinyet va donar un darrer repàs a les xifres que apareixien com a resultat del programa “anti-hostils” i va somriure. No hi havia dubte que la Sònia, quan s’hi posava, no tenia competència. L’hi hauria d’agrair quan la veiés al vespre....
En David jeia descansant a coberta, mentre el vaixell que els transportava, als seus homes i la seva preciosa càrrega s’apropaven a les costes de Catalunya. Reflexionava sobre la forma en què havien fet el viatge d’anada, i com feien la tornada. A banda dels condicionants evidents de seguretat, que els van obligar a fer el viatge d’anada en forma estrictament individual, de manera que en cap cas no viatjaven més de 6 o 7 en un mateix vol, en total s’havien desplaçat una seixantena de dones i homes joves, la majoria estudiants o llicenciats, i també joves treballadors que es podien escapar unes quantes setmanes sense donar massa explicacions. Tots ells amb una forma física sovint deficient, els rostres poc habituats al sol i més ganes de gresca que d’anar per feina.
Ara tornava un equip de seixanta soldats a qui no quedava ni un gram de greix, colrats pel sol i la intempèrie, capaços de moure’s com un sol home i de desplegar-se en pocs minuts per tal d’acomplir amb la seva missió. S’havia forjat entre tots ells una solidaritat indestructible, fruit de la coincidència amb l’objectiu i la companyonia forjada en les privacions i el dur entrenament de prop de dos mesos. A en David l’assaltà un pensament angoixant: ara que tenien els mitjans i l’equip estava preparat, no tenien cap dret a fallar.
Mentre es trobava immers en els seus pensaments, s’havia fet totalment de nit, i el vaixell iniciava l’aproximació final al port de Palamós. Palamós s’havia especialitzat en els darrers temps en els vaixells de creuer, en l’apartat turístic, i en tràfec de càrrega de pasta de paper, per a les fàbriques de paper i cartró un cop la producció pròpia de pasta a partir dels eucaliptus havia quedat bandejada. El vaixell on viatjaven en David i els seus companys havia declarat portar pasta de paper, el problema seria quan comencessin a descarregar i la Guàrdia Civil destinada al port descobrís que la càrrega era una altra i que l’acompanyaven seixanta homes i dones que no semblaven mariners. Algú se n’hauria d’encarregar.
Mentre iniciaven les maniobres d’aproximació, en David va observar que algunes ombres es movien pel moll on havien d’atracar. Una filera de camions esperava rebre la seva càrrega. No es veia ni rastre de la Guàrdia Civil. Finalment el vaixell quedà alineat al moll, es llençaren els caps als amarradors corresponents i els torns del vaixell van fixar-ne la posició. Una grua va col•locar una passarel•la del moll a coberta, mentre les altres grues començaven a treballar per enllestir la descàrrega.
En David va començar a baixar per la passarel•la, seguit dels seus homes, amb els seus subfusells Galil a l’espatlla. En arribar al moll, un home d’uns cinquanta anys es separà de les ombres, anà cap a ells, i el saludà:
- Shalom David. Benvingut a casa. M’han dit que has aprofitat les vacances.
- Shalom Ariel. Ha estat molt dur, però tots estem contents de com ha anat. Esperem poder estar a l’alçada de les circumstàncies quan arribi el moment. Per cert, no hi ha guàrdies civils en aquest port?
- Estant dormint profundament – va dir una noia que va sorgir d’entre les ombres. Es va presentar – Shalom, sóc l’Esther, veterinària. Els hem adormit amb dards tranquil•litzants. He calculat la dosi per simis de vuitanta quilos i quatre hores de son. Tindrem temps de descarregar tot el material i desaparèixer d’aquí abans no es despertin o els arribi el relleu a les set del matí. No recordaran res, ni sabran què els ha passat. Tindran una ressaca impressionant, i potser s’enduran una bronca per quedar-se adormits en una guàrdia – afegí rient.
- Nois, ja sé que la nit és jove i que ens ho estem passant la mar de bé, però cal que tots moguem el cul i ajudem a descarregar per tal de sortir escopetejats d’aquí – els va apressar l’Ariel.- Ja tindreu temps de fer relacions socials un altre dia. A cada camió hi ha assignat un guia que sap on heu d’anar i el camí per esquivar els controls espanyols. Vinga, brillo !!!
Tant sols una hora més tard, la filera de camions arrencava en direcció Sud, mentre que el vaixell es separava novament del moll, per retornar als seus ports d’origen, a l’altre extrem de la Mediterrània.
2157 lectures
Imprimir
Enviar
Actualitat