L'Imperi contraataca (III)

0  

( 2 vots )

 carregant

- Veig que t’han deixat tornar – va bromejar la Zeeba. En Jofre li va respondre:
- Un cop acabada la festa, res em retenia allà. En canvi, segur que aquí tot just comença.
- Encara esperem la trucada del comandament de la Guàrdia Civil a Catalunya – va informar la Zeeba –. Hem intervingut les seves comunicacions, i treuen fum. Ningú es vol fer responsable del que només pot acabar en una rendició, en el millor dels casos.

Mentre esperaven més notícies, van encarregar al bar de més a prop, que acabava d’aixecar la persiana, uns entrepans i un termo de cafè. Portaven llevats tota la nit i el cansament començava a passar factura. Al final van decidir fer torns per dormir. La Zeeba i en Jofre van anar a dormir al despatx de la sergent, mentre que el capità i en Roc es posaven mútuament al dia de les diferents batalletes en què havien participat.

A les nou del matí el capità Fuster va coordinar el relleu de les forces que bloquejaven les casernes de la Guàrdia Civil, mentre en Roc s’ocupava que nous efectius dels voluntaris anessin a reforçar als que ja ocupaven el complex de Capitania- Govern Militar, per tal de permetre’ls posar-se a dormir. Per la seva banda, també en Roc va rebre una trucada d’en David, per informar que el seu grup havia retornat sense problemes a les seves posicions, i que “tot” estava a punt.

A les deu, la Zeeba i en Jofre van aparèixer al despatx amb enormes tasses de cafè a la mà. S’havien dutxat als serveis de la comissaria i aparentaven haver recuperat les forces i la concentració.

- Val més que aneu a dormir. Tots dos. – va afirmar en Jofre, adreçant-se a en Roc i en Fuster – Això no s’acabarà en un dia ni en dos, i cal que tots estiguem en tot moment al cent per cent.
- Jo he de parlar amb el comandament de la Guàrdia Civil, quan truqui – va respondre el capità Fuster.
- Si em permet, capità, jo me’n puc ocupar, si cal. – intervingué la Zeeba – Com diu en Jofre, això no s’acabarà avui i hi haurà coses més importants a fer que parlar amb un guàrdia civil, i decisions més transcendentals a prendre, i no pot ser que el trobin disminuït per la manca de descans.
- Ja veig que us heu posat d’acord – va rondinar en Fuster – Anem Roc, si ens afanyem trobarem els llençols calents, com als submarins. Però si passa res d’important, desperteu-me!
- No pateixi, quan el comandament lliuri el seu sabre en senyal de rendició, vostè el recollirà – va afirmar rient la Zeeba.

Eren les onze del matí tocades quan es va rebre la trucada esperada.

- Soy el general de brigada Yáñez, al frente de la Guardia Civil en las provincias de Cataluña. ¿Con quién hablo?
- Le habla la sargento Zeeba Afshari, de la Policia de Catalunya.
- ¿Me toma el pelo?
- ¿Qué le hace pensar eso? ¿Que sea sargento, que sea mujer, o que Vd. sea incapaz de pronunciar mi nombre? Si le preocupa mi rango, tal vez le hayan enseñado en la Academia Militar que en julio del 36, los sargentos de la guarnición abortaron la sublevación fascista que les llevó a ustedes al poder y fusilaron a todos los oficiales. Como soy mujer, prefiero las soluciones consensuadas, y tal vez eso le libre del paredón, ya que eso es lo que espera a quien conspira para derrocar un gobierno legítimo. Y por lo que se refiere a mi origen, eso debería enseñarle que en Catalunya no se discrimina a nadie por razón de raza, religión ni lengua. Y ahora que ya nos conocemos un poco, ¿qué le parece si buscamos una salida al embrollo en que se han metido?
- ¡Vosotros habéis empezado!
- Permítame que le corrija. Tenemos copia de todas sus órdenes para meter en la cárcel a nuestro gobierno y secuestrar nuestras instituciones. Nos hemos limitado a frustrar sus planes criminales.
- Pero el artículo 8 de la Constitución dice…
- No siga por ese camino. Los catalanes ya hemos dejado claro, por activa y por pasiva, que no somos españoles, por lo que su Constitución es eso… suya y no nuestra. Pero dejemos la discusión política a los políticos y vayamos a lo nuestro. Le recuerdo que el tiempo juega en su contra, se les acabarán los suministros y si se portan mal, les cortaremos el agua. Los camiones-bomba de la entrada sólo son para evitar salidas en formación de ataque, no los utilizaremos en ningún otro supuesto. No tenemos interés en prolongar el sufrimiento a las esposas y niños de los agentes de los cuarteles, por lo que cualquier guardia civil que se rinda y entregue sus armas podrá abandonar los cuarteles, y si lo desean salir del país, acompañado de sus familiares. Por otro lado, si un cuartel en su conjunto decide rendirse y entregar sus armas, se acompañará a todos los agentes, desarmados, hasta la frontera con España, mientras que sus familias serán libres de permanecer en las casas-cuartel mientras gestionan su traslado a un nuevo domicilio, dentro o fuera de Catalunya. Los oficiales y suboficiales no podrán, en ningún caso, quedarse en Catalunya, pero los agentes que no hayan estado nunca imputados por malos tratos a ciudadanos catalanes, si lo desean, podrán optar por residir en Catalunya, eso sí, cambiando de trabajo. Las empresas de seguridad harán buenas ofertas a cualquier buen profesional procedente de su Cuerpo.
- ¿Pretende que mis hombres deserten? – li etzibà el general.
- No se trata de que deserten, sino de que asuman que están metidos en un lío al que son ajenos, especialmente en los casos en que hay familias por medio. Como ya le he dicho, el tiempo juega en su contra y no esperen apoyo del Ejército. El Gobernador Militar de Barcelona está detenido, el Capitán General está huido, y para cuando en Madrid salgan de su perplejidad y manden a alguien, les estaremos esperando. Y ahora, le pido que hable con los jefes de acuartelamiento y les plantee nuestras propuestas.
- ¿Realmente cree que voy a dirigirme a mis comandantes con esa sarta de infamias?
- Bueno, pues alguna cosa tendrá que contarles, y por nuestras propuestas no se preocupe. Por cierto, me he tomado la libertad de avisar a mis colegas de TV3, que están retransmitiendo nuestra conversación desde el principio. Dentro de pocos minutos, todas las cadenas de televisión con presencia en Catalunya y todos los informativos digitales por Internet reproducirán mis palabras… y las suyas. Recuerde que soy mujer, y puedo sentirme más cerca de las esposas y de las agentes femeninas de lo que Vd. estará jamás, y no desperdiciarán la oportunidad de escapar de la tiranía que para ellas representan las casas cuartel. Bien General, si no tiene algo significativo que añadir, lo dejamos aquí, ya sabe donde estamos.

Zeeba es va girar cap als càmeres de TV3, i va fer un gest significatiu passant els quatre dits units per davant del coll, senyal inequívoc de que ja podien tallar la gravació de vídeo i veu. Va esperar a que el personal de TV3 abandonés la sala de juntes, on s’havia muntat l’escenari de la conversa, i aleshores s’adreçà a en Jofre, que acabava d’entrar.

- Què et sembla que faran?  
- De moment res. Esperaran a que els arribi l’ajuda de Madrid. Però has aconseguit crear l’inici d’una divisió interna. Els agents no faran res sense l’acord de les esposes, i pel que tinc entès, les dones de guàrdia civil són d’“armas tomar”. Això de les cases-quarter també ha estat bé, sembla que en general són unes tiranies de les dones dels comandaments, que els passen “revista” de com tenen els pisos, en ple segle XXI! – en Jofre va continuar: - Per cert, quedes molt bé a la tele, com és que no vas seguir amb el periodisme?
- No hi havia feina, i si ho hagués fet, no ens hauríem conegut – va replicar la Zeeba.
- No se sap mai, el que està escrit està escrit.
- I què més està escrit pel que fa a nosaltres? – preguntà la Zeeba.
- Que seguirem junts. Tornant als senyors de verd, la teva intervenció estic segur que provocarà conflicte i divisions a les casernes i pot evitar intents de sortida per la força. Si podem evitar recórrer a la violència molt millor.
- Suposo que ara el que toca és esperar – va continuar Zeeba.
- I preparar-se. El nostre agent a prop de l’Estat Major a Madrid ens va enviar fa dies una sèrie de correus interns manllevats de l’smartphone d’un dels alts oficials, en un dels quals es feia un resum força detallat dels plans de l’Exèrcit en el cas d’una intervenció a Catalunya. Manca saber quan pensen aplicar aquests plans: tant pot ser dintre de 3 dies, una setmana, o mai. Pel que fa al contingut, hi hauria una intervenció combinada d’una divisió cuirassada, que penetraria per Fraga, amb un atac aeri que enderrocaria la Generalitat, el Parlament, i algunes de les vostres casernes a Barcelona. Pel que sembla, en aquesta primera fase, que ells consideren que ja seria suficient, només es centrarien en Barcelona i no atacarien les infraestructures, ja que necessiten que seguim produint per pagar els seus deutes amb el món.
- I com els podrem aturar? – la Zeeba va expressar preocupació per primer cop.
- Amb intel·ligència, determinació i valor, i amb l’ajut inestimable del factor sorpresa. Fa mesos que treballem en tots els escenaris possibles, i estic raonablement convençut que els podem aturar. El que està clar és que en un conflicte en tota regla tenim les de perdre, però si els aturem la primera embranzida i la cosa s’allarga, Europa i el món (a qui no paren de demanar diners) no en voldran saber res i els tancaran l’aixeta. Pensa que en un afer molt menys important, com va ser l’expropiació unilateral d’YPF-Repsol per part de l’Argentina, l’Estat espanyol no va aconseguir que ni un sol dels seus suposats socis europeus i americans pronunciés un mot de suport, al contrari, es van oferir a l’Argentina per ocupar el lloc d’Espanya. I aquí s’han acabat els discursos de la por i les amenaces contra l’Argentina, on encara riuen ara i es fan ressò de la nostra marxa cap a l’Estat Català.
- Estic en general d’acord amb el que dius, però crec que hi ha algun aspecte important que se t’escapa. Em sembla que el general de la Guàrdia Civil no és l’únic que no comprèn que sóc periodista. Però deixa’m que ho acabi de madurar i, en tot cas, ja en parlarem. I ara, per què no em dius amb què comptes per aturar-los, a banda de les qualitats que has esmentat?
- Pel que fa als tancs, i sabent que aniran cap a Barcelona, tenim localitzats els punts de l’A-2 i de l’AP-7 on els podríem aturar. Hi ha llocs adients per les emboscades, i tots es basen en el mateix principi: immobilitzar-los pel cap i per la cua, detectar i aniquilar el seu comandament, i obligar la resta a rendir-se. Un cop immobilitzats, destruir tancs és com pescar peixos en un cubell. Com més tancs intactes aconseguim, millor per nosaltres i pels que hi viatgin.
- I l’aviació? – va recordar-li la Zeeba.
- Ja que ho esmentes, em sembla que és el moment que et presenti algú – va replicar-li en Jofre – Esperem que el capità i en Roc ens rellevin a les dues, i aquesta tarda anirem d’excursió.

La conversa havia acabat, i cadascú va tornar a les seves respectives tasques. La Zeeba va tornar cap al seu despatx, va trucar a Sunshine i va parlar durant una llarga estona amb la Vinyet, mentre en Jofre feia una trucada que tenia pendent des de feia mesos.

1602 lectures Comenta-ho

Imprimir Enviar