Declaració de Independència
0
carregant “El Parlament de Catalunya, interpretant el sentir de bona part del poble català, ha pres l’acord per ampla majoria de declarar la independència de Catalunya i la secessió immediata de l’Estat Espanyol”
“El Govern de Catalunya queda encarregat de conduir el procés de separació d’Espanya i és el responsable de dur-lo a bon terme, intentant, si es pot, que es produeixi de forma amistosa”.
“Cap resident espanyol ha de témer per la seva integritat física, ni pels seus interessos, sempre que aquests estiguin dins la legalitat vigent.”
“No és voluntat d’aquest Parlament la d’introduïr cap mena de discriminació per raó d’origen. Tot resident a Catalunya podrà obtenir la nacionalitat catalana si ha nascut al nostre territori, o si hi porta residint més de sis anys i demostra conèixer i respectar les nostres llengua i cultura”
“El català és a partir d’avui la única llengua oficial en tot el territori. Serà requisit indispensable per optar a qualsevol càrrec de funció pública, i per aquells que ja l’ocupin actualment i no acompleixin el requisit, s’establirà una moratòria d’un any, amb controls trimestrals de que s’avança en el coneixement de la llengua pròpia”
“Catalunya desitja més que mai seguir formant part d’Europa, i en aquest sentit, el nostre Conseller de Relacions Internacionals, amb la col·laboració dels eurodiputats catalans, està encarregat de gestionar-ho amb la Comissió Europea”
“La Constitució espanyola queda derogada en tot el territori català. Provisionalment, es manté la vigència de la resta de lleis espanyoles, però aquest Parlament es fixa un període de tres mesos per depurar la legislació espanyola de continguts que vagin contra la idiosincràsia del poble català. Amb posterioritat, el Parlament fixarà un pla legislatiu pels propers 3 anys, amb l’objectiu de posar a punt un conjunt de lleis, sensiblement més sintètic que l’espanyol, però destinades a complir-se. La primera llei serà una nova Constitució Catalana, que es sotmetrà a referèndum del poble català”
“Les empreses de subministraments fonamentals per al funcionament del país, elèctriques, gasistes, d’aigua, telefonia i telecomunicacions, així com la banca i les assegurances, hauran de seguir prestant els seus serveis al nostre país, sense reduir la qualitat del servei ni el ritme de les inversions necessàries. Tindran un termini d’un any per segregar empreses d’abast territorial català, que passaran a pagar els seus impostos a l’Hisenda Catalana. Abans d’aquesta segregació ja hauran de fer la liquidació a Catalunya dels impostos generats pel negoci desenvolupat al nostre país. Qualsevol incompliment d’aquestes regles comportarà la immediata expropiació de l’estructura de l’empresa infractora al nostre país.
“A partir d’avui mateix, tots els ciutadans i empreses de Catalunya pagaran els seus impostos únicament i exclusiva a l’Hisenda Catalana. S’acaba així amb un espoli de 300 anys, i comencem la reconstrucció de la nostra nació, per acabar convertint-la amb l’orgull i l’enveja de tota Europa”
“En el cas que Espanya no ens liquidi, de forma immediata, el deute fiscal acumulat en els darrers cinc anys, haurem de denunciar aquesta apropiació il·legítima davant dels tribunals internacionals. Mentrestant emetrem bons patriòtics, amb clars avantatges fiscals per a qualsevol nivell de renda, especialment les més baixes, per tal de disposar de diners avançats per acomplir amb els deures socials en sanitat i ensenyament, i restablir el nostre estat del benestar”
“Els nostres pensionistes i els nostres aturats, no s’han de preocupar pel futur de les seves prestacions. Els nostres treballadors i treballadores en actiu generen, amb les seves cotitzacions, recursos suficients per mantenir els subsidis, amb un superàvit de vuit mil milions anuals. En el cas dels aturats, però, es combatrà el frau i s’estimularà la recerca i acceptació de noves feines. Mentre els aturats no trobin o acceptin una feina, quedaran a disposició dels Consells Comarcals per a la realització de feines d’interès general per a la comunitat, com pot ser la neteja de boscos abans que es cremin”.
La Declaració de Independència omplia diverses planes, deixant clar el camí que Catalunya es proposava d’emprendre per separar-se d’Espanya i sortir d’una crisi que en bona part no havia provocat. En Jofre estava satisfet de la tasca feta pel tercer cercle, no s’havien adormit a la palla. Ara tocava rematar la feina.
Al seu costat, la Zeeba seguia treballant amb el programa de desplegament d’efectius lleials. Ja tenien gairebé a punt el dispositiu, que havia de presentar al capità Fuster – ara home de confiança del nou Conseller de Interior – per tal de tenir-lo a punt quan fos necessari. El capità havia anat fent feina de sedàs, traslladant als membres del cos sospitosos de simpaties cap a l’status quo cap a destinacions on no poguessin obstruir l’acció dels lleials.
- Vols dir que algú comprarà els famosos “bons patriòtics”? Ja saps que pels catalans, la pela és la pela – va comentar la Zeeba, fent una pausa en la seva feina.
- Quina poca confiança en els teus conciutadans! – va riure en Jofre – Tens raó si dius que els catalans valorem els diners, perquè també ens costen de guanyar, no ens els regala ningú. Però no és menys cert que sempre que hi ha una causa noble que requereix el nostre esforç ens hi aboquem de ple. Tots coneixem les Maratons de TV3, i els seus resultats, però fins i tot l’any 1962, en ple franquisme i quan tothom la ballava magra, tots els catalans es van mobilitzar per ajudar a la gent que ho havia perdut tot a les inundacions del Vallès. I vam ajudar a trencar el setge de Sarajevo, on els serbis intentaven rendir per fam i terror els ciutadans bosnians. Si la gent creu en el projecte, hi posarà els diners. I, per cert, altres que no hi creuen gens, també.
- Què vols dir?
- Doncs que la xarxa Serrallonga ha estat treballant des de fa mesos en un projecte molt especial. Com tothom sap, o s’imagina, hi ha molts oligarques espanyols, i alguns també de catalans, que han estat portant un gran volum de capitals cap a paradisos fiscals, a Suïssa o al Carib. A aquests comptes numerats i secrets s’hi accedeix amb combinacions llarguíssimes de dígits que són força difícils, per no dir impossibles, de recordar. Davant d’aquest fet, gairebé tots aquests “patriotes” evasors de capitals, anoten les seves claus en fitxers encriptats que mitjançant els seus smartphones situen en allotjaments remots a Internet, el que se’n diu el núvol, o els seus noms comercials iCloud, DropBox, iBox, etc. La nostra gent ha aconseguit penetrar la seguretat d’aquests núvols i finalment desxifrar els arxius que contenien les dades bancàries amb les seves diverses claus. Des d’abans de les eleccions que estem en disposició d’accedir als seus comptes bancaris, i en el mateix moment en que s’ha produït la Declaració d’independència s’ha donat llum verda per atacar tots els comptes a l’hora.
- No pensareu robar els dipòsits?
- Mai de la vida, no som lladres, només assessors d’inversions i aquests pobres evasors d’impostos no estaven gens ben assessorats, de manera que hem actuat en nom seu i els hem fet comprar cent cinquanta mil milions d’euros en bons patriòtics, és aproximadament el volum de capitals evadits de l’Estat espanyol en el darrer any, i també equival a l’espoli fiscal contra Catalunya els darrers deu anys. O sigui, que l’Estat ens espolia a nosaltres, els especuladors i corruptes evadeixen els capitals de l’Estat, i nosaltres els recuperem a través dels capitals evadits. Tanquem el cercle.
- I és clar, no ho podran denunciar.
- Haurien de confessar que han evadit el capital, la seva imatge de prohoms espanyols – i catalans en alguns casos – quedaria força malmesa. No, no podran fer més que esperar a recuperar el capital al venciment en.... trenta anys. Si tenen sort i la inflació no es desboca, encara podran deixar un bon pessic als seus hereus. De fet, a alguns d’ells els sonarà la idea, ja que era seva. Ells en deien ... “participacions preferents”.
- A la meva mare també la van enredar amb això, pobre dona. – va assegurar la Zeeba - O sigui que torneu la pilota als especuladors i als banquers corruptes.
- Ja anava sent hora, no creus?. Per cert, una petita part d’aquests diners es destinaran a rellançar el Palau de la Música, els mateixos que se’ls van endur els retornaran, sense saber-ho.
- Creus que és una bona solució?
- No hi ha càstig més refinat per aquells que es dediquen a explotar els altres i a manllevar-los els diners que prendre’ls allò que consideren erròniament seu, enlloc de posar-los a la presó, on a sobre els hauríem de mantenir.
- La revenja pot ser terrible.
- Sí, si saben qui els ho ha fet, però el destí dels diners no els dóna cap informació, i els que hi han treballat se’n lliuraran prou de penjar-se medalles.
- Per tant, ara el Govern té diners.
- Sí, i ben aviat la comunitat internacional s’adonarà que Catalunya és solvent, que paga els seus deutes, i la nostra prima de risc baixarà fins a posar-se al nivell de Suècia o de la mateixa Alemanya. Anem en el camí correcte, tot i que.....
3336 lectures
Imprimir
Enviar
Actualitat