directe ! a La República. N. 4126. Dilluns, 19 d'octubre de 2026 21:56 h
- 20.03.2019 ! 14:58 h L'Ajuntament de Barcelona forma prop de 2.000 treballadors en drets humans i interculturalitat
- 20.03.2019 ! 14:58 h El violador de Martorell reconeix els fets, no demana perdó durant el judici i s'enfronta a 70 anys de presó
- 20.03.2019 ! 14:50 h Una exposició a Olot reflexiona sobre les càrregues policials en la història a partir del quadre de Ramon Casas
- 20.03.2019 ! 14:45 h Els serveis socials de Bescanó van atendre "de forma continuada" la veïna trobada morta quan l'anaven a desnonar
- 20.03.2019 ! 14:39 h Platja d'Aro despenja la pancarta dels presos independentistes de la façana de l'Ajuntament
- 20.03.2019 ! 14:38 h Malestar entre els viticultors per l’augment de quotes de la DO Cava
- 20.03.2019 ! 14:37 h Calvo diu que el Síndic “no té cap competència” sobre les decisions de la JEC i emplaça Torra a complir
- 20.03.2019 ! 14:35 h Valls proposa un "gran pacte d'estat" perquè hi hagi "tolerància zero amb la delinqüència"
- 20.03.2019 ! 14:34 h Tallen una trentena de connexions il·legals d’electricitat i d’aigua a Reus
- 20.03.2019 ! 14:32 h El Saló de l'Ensenyament obre les portes amb tretze graus nous a l'oferta de les universitats catalanes
Dimecres, 12 de novembre de 2014 00:00 h
3174 lectures
4 comentaris
Pròleg: Em quedo a Barcelona, Crònica d’una ocupació
Pròleg
Era una tarda de mitjan gener quan vaig entrar al despatx del director del News Chronicle a Londres, amb una barreja d’impaciència i d’il·lusió. Feia temps que esperava una oportunitat com aquella i no la volia desaprofitar —al News ja hi havia fet algunes col·laboracions puntuals, però ara era diferent.
Em va rebre assegut rere una taula plena de papers, que em va semblar la quinta essència del desordre. Estava parlant per telèfon i amb un gest enèrgic em va fer seure davant seu. Llegir-ne més
Era una tarda de mitjan gener quan vaig entrar al despatx del director del News Chronicle a Londres, amb una barreja d’impaciència i d’il·lusió. Feia temps que esperava una oportunitat com aquella i no la volia desaprofitar —al News ja hi havia fet algunes col·laboracions puntuals, però ara era diferent.
Em va rebre assegut rere una taula plena de papers, que em va semblar la quinta essència del desordre. Estava parlant per telèfon i amb un gest enèrgic em va fer seure davant seu. Llegir-ne més
3174 lectures
4 comentaris
Enviar
Divendres, 14 de novembre de 2014 00:00 h
3039 lectures
Comenta-ho
26-1-1939, La caiguda de Barcelona
Era a la platea del Royal Albert Hall amb la meva estimada Vanessa veient una òpera, quan, de sobte, sense voler, vaig donar un cop amb la cama a la cadira del davant, on hi havia asseguda una dona guarnida com un arbre de Nadal. El cop és tan fort que li fa saltar les arracades de brillants. El seu acompanyant, lleig com una mala cosa, lluïa una costura que li travessava la cara. Semblava el rostre de Satanàs solcat per la cicatriu d’un llamp. Es va girar violentament per dir-me que anés amb compte, perquè, si no, em liquidaria.
Llegir-ne més
3039 lectures
Comenta-ho
Dilluns, 17 de novembre de 2014 00:00 h
1974 lectures
Comenta-ho
Sort dels consells del pare
Ja a la pensió i més asserenat em va venir a la memòria la conversa amb el director delNews. La frase “Un periodista mort no escriu cap crònica!” ressonava dintre meu amb força. Però em vaig sobreposar i vaig decidir continuar escrivint-ne, de cròniques; mentre ho fes, senyal que encara seria viu. No havia anat a Barcelona per marxar-ne al cap de quatre dies.
Aviam, em vaig dir, en casos com aquests cal actuar amb molta sang freda, cal avaluar totes les possibilitats i no fer cap pas en fals. Llegir-ne més
Aviam, em vaig dir, en casos com aquests cal actuar amb molta sang freda, cal avaluar totes les possibilitats i no fer cap pas en fals. Llegir-ne més
1974 lectures
Comenta-ho
Dimecres, 19 de novembre de 2014 00:00 h
1947 lectures
Comenta-ho
27 i 28 de gener, La porta es tanca però s’obre una finestra
El primer que vaig fer només llevar-me va ser escorcollar la casa a consciència. Estava fresc i descansat i es notava. Vaig tenir la meva recompensa, ja que vaig fer dues troballes que podien ser-me de gran ajut. En primer lloc havia trobat entaforada en una calaixera una ploma, tinta i paper secant. Era el què necessitava per falsificar el carnet mexicà.
L’altra troballa tenia un caire diferent, però tant o més necessària. En una habitació interior la porta de la qual estava mig amagada darrera un moble, hi havia una quantitat enorme de patates. Llegir-ne més
L’altra troballa tenia un caire diferent, però tant o més necessària. En una habitació interior la porta de la qual estava mig amagada darrera un moble, hi havia una quantitat enorme de patates. Llegir-ne més
1947 lectures
Comenta-ho
Divendres, 21 de novembre de 2014 00:00 h
1767 lectures
Comenta-ho
28 de gener Un home ric i de bon gust
Al xamfrà del carrer de la pensió hi havia palplantat un home, com si estigués vigilant. M’hi vaig fixar perquè era sorprenentment prim, quasi transparent, però em va cridar l’atenció encara més l’extraordinària asimetria del seu rostre, semblava com si una meitat fos d’un home i l’altra, d’una dona. Vaig passar per davant seu i em va semblar que em mirava de cua d’ull.
Tan bon punt vaig creuar el portal de l’edifici, hi vaig veure un altre cop el porter. Em va causar una certa sorpresa, ja que el feia fugit, com els propietaris de la pensió i altres veïns. Llegir-ne més
Tan bon punt vaig creuar el portal de l’edifici, hi vaig veure un altre cop el porter. Em va causar una certa sorpresa, ja que el feia fugit, com els propietaris de la pensió i altres veïns. Llegir-ne més
1767 lectures
Comenta-ho
Dilluns, 24 de novembre de 2014 00:00 h
1655 lectures
Comenta-ho
28 de gener Les quimeres d’un il•lús
Després de la conversa amb en Met i que hagués marxat no se sap cap a on, no vaig encendre l’estufa, tal com ell m’havia dit, ja que encara s’estava es bé i calia estalviar les poques teies que quedaven. Però el seu primer consell sí que pensava seguir-lo, però no en el mateix ordre. Primer menjaria una mica i després descansaria, ja que de cop m’havia agafat molta gana. També vaig notar com a poc a poc m’estava marxant el trasbals que havia tingut durant la xerrada.
Vaig anar a buscar unes quantes patates, les vaig pelar i posar al foc. Llegir-ne més
Vaig anar a buscar unes quantes patates, les vaig pelar i posar al foc. Llegir-ne més
1655 lectures
Comenta-ho
Dimecres, 26 de novembre de 2014 00:00 h
1751 lectures
Un comentari
28 de gener De com fer tornar boig un porter
La llum ja havia tornat. A la Margarida se la veia incòmode. En Met se’n van adonar. Em va cridar a part i em va dir que li donés una estoneta de temps i que després la noia podria marxar tranquil·lament. Va dir alguna cosa a l’orella del seu ajudant. L’individu va sortir del pis com un llamp, després ell es va asseure en una butaca. La mallerenga s’havia posat dalt d’un braç de la làmpada, segurament per no ser a l’abast de’n Cruma.
— Escolteu joves— va dir en Met —, ara us aniré relatant tot el que passarà aquí fora d’aquí poc. Llegir-ne més
— Escolteu joves— va dir en Met —, ara us aniré relatant tot el que passarà aquí fora d’aquí poc. Llegir-ne més
1751 lectures
Un comentari
Divendres, 28 de novembre de 2014 00:00 h
1545 lectures
Comenta-ho
29 de gener, La veritat és de qui l’escriu
— No et preocupis noi, tornarà, tornarà— va dir-me en Met per tot bon dia, arrepapat en una butaca del menjador. La Margarida se n’havia anat cap a casa seva, la nit anterior, després de comprovar que, efectivament, el porter ja no hi era. Aquell dimoni d’home em llegia la cara com en un llibre obert.
—Té La Vanguardia . L’ha anat a comprar en Janos mentre encara
dormies. Mira la darrera pàgina— va dir-me mentre m’allargava el diari
Vaig començar a llegir-la i vaig veure una noticia que em va cridar l’atenció. Llegir-ne més
—Té La Vanguardia . L’ha anat a comprar en Janos mentre encara
dormies. Mira la darrera pàgina— va dir-me mentre m’allargava el diari
Vaig començar a llegir-la i vaig veure una noticia que em va cridar l’atenció. Llegir-ne més
1545 lectures
Comenta-ho
Dilluns, 1 de desembre de 2014 00:00 h
1706 lectures
Un comentari
29 de gener El diumenge que semblava trist
L’amor de Margarida, l’amor de Margarida......com si no hi hagués res més important per demanar. Aquesta idea em va tenir una estona enganxat. M’havia parat en un bar per eixugar-me una mica, ja que durant un rato havia caminat sota la pluja. Em vaig prendre una cosa calenta i em vaig anar tranquil·litzant. No hi havia massa parròquia atès el dia, l’hora i el mal temps, així que m’hi vaig quedar una bona estona ja que s’hi estava la mar de bé -una estufa al centre del local feia una escalforeta molt agradable.
Llegir-ne més
1706 lectures
Un comentari
Dimecres, 3 de desembre de 2014 00:00 h
1887 lectures
Comenta-ho
29 de gener - Enredar un enredaire
En Januskoff em va baixar a pes de braços fins al pis. Mentre baixàvem la perspectiva que m’oferia el seu rostre era la de la part de dona i era francament atractiva. La porta era oberta. Em va deixar estirat damunt la taula del menjador, que era molt llarga. Va dir-me que no em mogués. Cap de poc va tornar amb un pot ple d’un ungüent que feia olor d’ametlles amargants Em va fer baixar els pantalons i va fer-me fregues per tot el tou de la cama. Feia anar les mans amb una habilitat fora de mida.
Llegir-ne més
1887 lectures
Comenta-ho
Divendres, 5 de desembre de 2014 00:00 h
1676 lectures
Comenta-ho
30 de gener Ella un altre cop
Estava als vestidors del Tottenham Hotspur, el meu equip de tota la vida, equipat de jugador. Només frisava perquè ningú no s’adonés que jo no era un membre de la plantilla, sinó que era un infiltrat que no sabia com havia anat a parar allà. Evitava la mirada dels meus ídols que semblaven molt concentrats en la tàctica que explicava l’entrenador. El partit era el derby de la màxima contra l’Arsenal i la tensió era evident. Però a mi ningú no em deia ni ase ni bèstia, talment com si no hi fos.
Llegir-ne més
1676 lectures
Comenta-ho
Dilluns, 8 de desembre de 2014 00:00 h
2141 lectures
Comenta-ho
11 de febrer En Moisès era viu
La mallerenga sortia de bon matí per una finestra i no tornava fins poc abans de fer-se fosc. Ella complia amb la seva part de forma rigorosa. La Margarida i jo ens esforçàvem per complir amb la nostra. En Met feia la seva vida i de tant en tant fèiem petar la xerrada, més que res per veure con anaven els meus progressos. En Januskoff ens cuidava de meravella. Així varem passar uns deu dies.
La Margarida no es veia en cor de sortir al carrer mig per por, mig per vergonya. La veritat és que se li havia passat la tos i feia més bona cara. Llegir-ne més
La Margarida no es veia en cor de sortir al carrer mig per por, mig per vergonya. La veritat és que se li havia passat la tos i feia més bona cara. Llegir-ne més
2141 lectures
Comenta-ho
Dimecres, 10 de desembre de 2014 00:00 h
1380 lectures
Comenta-ho
12 de febrer - El dimoni treu el cap
Vaig passar una nit horrible. Em vaig aixecar un parell de cops a vomitar, vaig anar de ventre diverses vegades i pel matí el cap continuava emboirat. Caldria passar la ressaca de la millor manera possible. Només vaig prendre una tassa de te per esmorzar. La Margarida encara dormia, o com a mínim no havia tret el nas, tot i que jo m’havia llevat força tard. De fet, me’n vaig alegrar ja que no em venia molt de gust veure-la encara. Volia que passés una mica de temps per poder pair el que havia passat el dia anterior. Llegir-ne més
1380 lectures
Comenta-ho
Divendres, 12 de desembre de 2014 00:00 h
1353 lectures
Comenta-ho
13 de febrer Entre reixes
De bon matí em vaig posar a la feina. Tenia mig embastat el reportatge sobre la presó de dones de Les Corts i el volia acabar. Al capvespre segurament la Sephiroth portaria informació per fer un reportatge nou i no em podia adormir. Cap de poc d’haver-m’hi posat va venir la Margarida i es va asseure a prop meu. Se la veia amb més bona cara, descansada. Va preguntar-me si podia estar per ella uns estona i naturalment li vaig dir que sí.
Resulta que s’havia passat la tarda a fora del camp de concentració d’Horta, mirant si veia al seu marit. Llegir-ne més
Resulta que s’havia passat la tarda a fora del camp de concentració d’Horta, mirant si veia al seu marit. Llegir-ne més
1353 lectures
Comenta-ho
Divendres, 19 de desembre de 2014 08:05 h
1266 lectures
Comenta-ho
14 de febrer El desè cercle
Quan de bon matí la Margarida em va lliurar l’article traduït al català, vaig fer-li una ullada. Estava convençut que havia fet una bona feina. Quan ja anava a donar-lo per bo em va semblar com si el final estès escapçat. Me’l vaig tornar a mirar amb més detall i efectivament n’hi faltava un tros. El català no és tan diferent de l’espanyol com per no veure-ho. Me la vaig mirar i ella es va tornar vermella de cop.
— T’has oblidat de traduir una part del final no?
Va trigar a respondre, per la qual cosa vaig deduir que no era cap oblit
— Em sap greu però hi ha una cosa que és millor que no hi surti, i fins i tot t’agrairia que tu també ho traguessis —va mirar cap a terra com avergonyida—, vaig estar a punt d’amagar-t’ho quan et feia la traducció d'allò que deia la Sephiroth, però ara quan ho he vist escrit m’ha semblat, si més no, que no calia que hi sortís. Llegir-ne més
— T’has oblidat de traduir una part del final no?
Va trigar a respondre, per la qual cosa vaig deduir que no era cap oblit
— Em sap greu però hi ha una cosa que és millor que no hi surti, i fins i tot t’agrairia que tu també ho traguessis —va mirar cap a terra com avergonyida—, vaig estar a punt d’amagar-t’ho quan et feia la traducció d'allò que deia la Sephiroth, però ara quan ho he vist escrit m’ha semblat, si més no, que no calia que hi sortís. Llegir-ne més
1266 lectures
Comenta-ho
Dilluns, 22 de desembre de 2014 00:00 h
1170 lectures
Comenta-ho
15 de febrer Un viatge accidentat
Després d’esmorzar em disposava a repassar l’article un altre cop, quan la Margarida va entrar a l’habitació per demanar-me un favor: volia que l’acompanyés en un viatge que havia de fer en tren a un poble de l’interior. Es tractava de Torelló, situat a uns vuitanta kilòmetres. En Moisès hi tenia uns parents que li guardaven documentació del partit. L’hi havia deixat expressament abans de marxar cap al front. No se’n refiava gens que una República cada cop més afeblida pogués derrotar a un feixisme puixant.
Llegir-ne més
1170 lectures
Comenta-ho
Dimecres, 24 de desembre de 2014 00:00 h
1448 lectures
Comenta-ho
18 de febrer El periodista uniformat
Vaig passar la resta de la setmana escrivint un parell d'articles més: Viudes nacionals, prebendes especials, sobre la preferència per les viudes nacionals en la concessió d’estancs, loteries, gasolineres, porteries, parades de mercat i quioscos de diaris; i un altre de sentit totalment contrari: Les dones talp, que explica l'odissea de les dones de republicans que amaguen el marit o el germà a casa per por a represàlies.
La Margarida estava molt pansida. Tot i la fermesa demostrada, tenia l'ànim força decaigut. Llegir-ne més
La Margarida estava molt pansida. Tot i la fermesa demostrada, tenia l'ànim força decaigut. Llegir-ne més
1448 lectures
Comenta-ho
Dimecres, 14 de gener de 2015 00:00 h
1089 lectures
Comenta-ho
19 i 20 de febrer El pla diabòlic
El matí de l'endemà d'aquella ensulsiada marinera vaig passar-me'l al llit amb un refredat important. Per sort en Januskoff em va fer prendre unes infusions ben calentes que van fer miracles.
En Cruma em va fer companyia tota l'estona estirat als peus del llit. Em vaig aixecar per dinar, amb en Met i la Margarida, gairebé recuperat del tot. Durant l'àpat els vaig estar explicant les peripècies de la sortida amb balandre. Havent dinat els vaig demanar que m'escoltéssim amb atenció. Llegir-ne més
En Cruma em va fer companyia tota l'estona estirat als peus del llit. Em vaig aixecar per dinar, amb en Met i la Margarida, gairebé recuperat del tot. Durant l'àpat els vaig estar explicant les peripècies de la sortida amb balandre. Havent dinat els vaig demanar que m'escoltéssim amb atenció. Llegir-ne més
1089 lectures
Comenta-ho
Divendres, 16 de gener de 2015 00:00 h
1074 lectures
Comenta-ho
Epíleg 21 de febrer
Només llevar-me em vaig adonar que l’esmorzar no era enlloc. Però no em calia buscar-li explicació, sabia que en Janus mai més no me'n faria cap, d'àpat. En Cruma em mirava amb els seus ulls blavíssims. Ja havia paït l'ocell i tornava a tenir gana. Ens haurem d'espavilar, vaig dir-li, però la veritat és que amb la ressaca que portava em conformava amb un te ben carregat. Me'l vaig fer i vaig obrir una llauna de sardines per en Cruma -volia que el darrer record que tingués de mi fos agradable-, n'hi havia encara moltes i ens anirien bé per la travessa.
Llegir-ne més
1074 lectures
Comenta-ho
CAPÍTOLS
- Pròleg: Em quedo a Barcelona, Crònica d’una ocupació
- 26-1-1939, La caiguda de Barcelona
- Sort dels consells del pare
- 27 i 28 de gener, La porta es tanca però s’obre una finestra
- 28 de gener Un home ric i de bon gust
- 28 de gener Les quimeres d’un il•lús
- 28 de gener De com fer tornar boig un porter
- 29 de gener, La veritat és de qui l’escriu
- 29 de gener El diumenge que semblava trist
- 29 de gener - Enredar un enredaire
- 30 de gener Ella un altre cop
- 11 de febrer En Moisès era viu
- 12 de febrer - El dimoni treu el cap
- 13 de febrer Entre reixes
- 14 de febrer El desè cercle
- 15 de febrer Un viatge accidentat
- 18 de febrer El periodista uniformat
- 19 i 20 de febrer El pla diabòlic
- Epíleg 21 de febrer
Crònica d'una ocupació
Em quedo a Barcelona és el dietari de Michael Dewman, un periodista anglès que, controvertint les ordres de tornar del director del seu diari, es queda a la capital catalana per escriure la crònica de l’ocupació franquista, a partir del 26 de gener de 1939 i fins al 21 de febrer.Per poder dur a terme la feina compta amb la inesperada presència de tres personatges molt especials, que l’ajudaran en tot moment a superar les múltiples dificultats que van sorgint. Gràcies a la inestimable ajuda que rep, Michael pot explicar amb tot detall la fugida cap a França, què passa a la presó de dones de les Corts, la situació al camp de concentració d’Horta, la presència alemanya, la misèria de la vida diària...
En definitiva, mitjançant les seves vivències personals, no exemptes d’embolics sentimentals, fem una passejada per uns dies plens de repressió, venjança i odi cap als vençuts.
Contacte: emquedoabarcelona@gmail.com
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs