Epíleg
0
carregant Una gentada ocupava el Fossar de les Moreres i els carrers del voltant, plens de gom a gom fins a l’antic mercat del Born, que feia poc temps s’havia obert com a exposició dedicada als defensors de Barcelona el 1.714. El motiu de la concentració eren els funerals-homenatge als morts de la incursió aèria de dos dies abans. Milers de catalans s’havien reunit per donar el darrer adéu als set veïns d’Horta morts quan s’hi havia estavellat un avió, però també als dos pilots espanyols que havien resultat morts, l’un a Horta i l’altre al zoològic, al costat del Parlament.
A tot el voltant del Fossar, la seixantena dels escamots d’en David constituïen la guàrdia d’honor, mentre en una tarima improvisada tothom podia veure els nou fèretres, set coberts amb estelades i dos amb banderes espanyoles. Enmig dels nou fèretres, s’aixecava un faristol, que esperava l’arribada del President de la Generalitat. A un costat, encara emmanillats en la seva condició de presoners, es trobaven els vint pilots sobrevivents, l’ex-governador militar i la seva plana major capturada en l’assalt de cinc dies abans.
La Zeeba i en Jofre van sortir de casa d’aquest darrer, convertida pels fets en la casa dels dos, i van anar passejant fins al Fossar, ja que estaven allà mateix. En arribar-hi, van distingir en David i l’Esther enmig dels seus companys i s’hi van adreçar. La Zeeba va agafar a part en David, i li va dir: - Els darrers esdeveniments m’han provocat un atac d’amnèsia, i no aconsegueixo recordar res del que em vas explicar allà a dalt, a Montjuïc. Em temo que això deixarà algun dels meus casos sense una resolució satisfactòria, però ningú es queixarà. I si vols un consell, no li diguis res d’això a l’Esther, fes cara de sorprès, i felicita’m, en Jofre i jo esperem un fill.
- Felicitats! Ho sents, Esther, la Zeeba està embarassada!
La Zeeba i l’Esther es van abraçar, com si fossin dues germanes. En David va felicitar al seu torn en Jofre, i tots junts es van trobar junts en un estat de felicitat que només s’explicava per l’alliberament de la tensió dels darrers dies.
La seva petita festa es va veure interrompuda per l’arribada del President de la Generalitat. Aquest es va enfilar al faristol preparat a l’efecte i es va adreçar als concentrats:
- Catalans, ens hem reunit aquí per retre homenatge a TOTS els caiguts per un enfrontament al qual no hauríem arribat si no fos per la ceguesa política, la supèrbia i el menyspreu amb el qual han acollit des de sempre els nostres veïns les nostres legítimes aspiracions com a poble.
- Gràcies a l’esforç de tots vosaltres, i en els darrers dies a l’acció decidida de la nostra Policia i de grups de voluntaris que s’havien organitzat en la clandestinitat, s’ha pogut aturar l’agressió llençada pel Govern espanyol en contra del nostre territori i el nostre poble.
- Ara iniciem una nova etapa en la nostra relació amb Espanya. Aturada definitivament la campanya del Govern espanyol per la intervenció de la Comissió Europea, la setmana vinent s’iniciaran les reunions de la Comissió mixta Catalunya- Espanya, amb la presència de mediadors europeus. Sense especular sobre el final que puguin tenir aquestes converses, puc assegurar que aconseguirem bastir un nou model de país, en el qual per primer cop podrem fruir dels resultats del nostre treball.
- En virtut a l’esperit pacífic i democràtic que sempre ens ha guiat, els presoners militars que hem fet els darrers dies, aquí presents, seran enviats avui mateix de retorn a Espanya, acompanyant als cossos dels seus companys abatuts en el raid aeri.
I per acabar, us demano acompanyeu el darrer viatge dels caiguts, amb el nostre Cant dels Segadors.
Mentre tots els concentrats entonaven el Cant del Segadors, el vicepresident del Govern s’acostà a en Jofre, i li va prémer l’espatlla amb afecte: - Els del Llevat heu fet una bona feina, ningú ho podia haver fet millor!
- En contrapartida, a veure si controleu els lobbys de sempre, si els deixem que manin, gran part de l’esforç no haurà servit per a res.
- No dubtis que ho farem , però caldrà que tu ens hi donis un cop de mà – li va respondre el vicepresident, fent-li l’ullet amb el seu ull bo.
996 lectures
Imprimir
Enviar
Actualitat